Poc es pensava el rei Jaume I, el nostre Conqueridor, que les autoritats franceses que ara regeixen el territori on va néixer fa tot just vuit-cents anys, el menysprearien d'aquesta manera. La figura del monarca que ens va atorgar l'única llengua pròpia de les Illes Balears és pràcticament desconeguda a casa seva, i el seu nom es pronuncia únicament en francès. Ni en occità ni en català. Ja se sap que França és l'estat més centralista del món.
Per sort, però, i per fer-li justícia a ell i a la història, una delegació mallorquina dels amics del Museu de Mallorca va reivindicar durant tot el dia d'ahir la figura del monarca, juntament amb diferents representants de la societat civil de l'indret occità. La comitiva illenca estava encapçalada per l'escriptor Pere Morey Servera, que no va dubtar ni un segon a vestir-se a l'ampla per recórrer els carrers del centre de Montpeller en una de les activitats estrella de la jornada: una cercavila oberta per quatre balladors dels Aires Sollerics i una colla de xeremiers. La seva actuació pel centre de la vila va sorprendre el públic, que aplaudí de valent.
El Consell de Mallorca -entitat que ha designat el 2008 com a Any Jaume I i que ha subvencionat la presència de balladors i xeremiers i part del cost del viatge-, estava representat pel director insular de Cultura, Maties Garcias. El Parlament hi ha enviat la seva vicepresidenta, Aina Rado, i el seu secretari, Eduard Riudavets, mentre que el Govern balear, que va rebre la invitació a darrera hora, hi ha estat representat per Bartomeu Llinàs.
Precisament fou Rado qui en un dels discursos oficials va vincular l'antiga Corona d'Aragó a l'actual concepte de Països Catalans. Fou durant la inauguració de l'espai Jacques le Conquerant, un edifici que a partir d'avui serà la seu de cinc associacions espanyoles, tres de sud-americanes, una de portuguesa i una de Sao Tomé i Prince. Cap de catalana. Cap d'occitana. Això sí, puntualment s'hi faran cursos d'occità i una de les entitats que s'hi acull té en els seus objectius «la promoció de les diferents llengües de la península Ibèrica».
Com sol passar en aquestes ocasions, la societat civil va intentar lluir-se per mostrar el millor de cada casa després de cent anys sense que es fes res per honorar el monarca. El darrer acte fou una missa.
I així, el matí començà amb visita a la Universitat de Medicina i després del dinar es féu la desfilada, la inauguració d'una exposició amb més de 300 peces del segle XIII dedicada al monarca i la presentació de la versió francesa del Llibre dels Feits a càrrec de Robert i Agnès Viñas. I al final, una vetlada festiva.
Mentrestant, els polítics francesos continuen quasi ignorant qui era el rei que va néixer a la seva ciutat, un dels més importants del segle XIII; el seu sí que fou un regnat de grandeur i no la simple misèria política de la classe política local.
