algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

«En deu anys no hem canviat de filosofia, hem après coses noves»

Els de Berriozar ofereixen avui el darrer dels dos concerts a l'Assaig

Descamisats, de negre rigorós, amb arracades i els cabells més escassos que als seus inicis com a banda, ara fa deu anys, els Marea començaren la presentació del seu concert amb el cantant i fundador del grup, Kutxi Romero, ja que la resta de components encara dormia, a les sis del capvespre.

-Ahir tinguéreu el primer concert a la sala Assaig, avui un altre, com és que hi repetiu?

-Perquè si només actuàvem un dia molta gent quedaria defora i ens trencarien la furgoneta, com ens va passar a l'Uruguai. A més, el públic mallorquí s'ho mereix perquè sempre que hem vingut hem omplert els locals.

-La banda es va crear el 1997 i amb el disc que acabau de treure, un recopilatori molt complet, celebreu els deu anys com a grup. És dur estar deu anys damunt els escenaris?

-El que és dur és aixecar-te a les sis del matí i aguantar un cap malcarat que no et deixa viure en pau. El que nosaltres fem no és treballar, si no digues-ho a un peó, que es passa el dia picant pedra.

-Al principi havíeu imaginat aguantar deu anys?

-Doncs no ens pensàvem durar ni quinze dies i ja no et dic les nostres famílies: aquells no ens veien ni quinze minuts fent música. Hem durat deu anys gràcies, en part, al bon «rotllo» que tenim entre tots els membres del grup, els que s'acaben d'incorporar a la presentació després de la migdiada. La clau està en el respecte mutu.

-Com ha evolucionat la vostra música des dels inicis de Marea?

-Ara tenim més tècnica, però la filosofia és la mateixa amb la qual vàrem començar. Sempre hem fet rock, que per nosaltres és la Santíssima Trinitat: guitarres elèctriques, actitud i transgressió. El rock és rock i no és pop-rock ni indie-rock ni res d'aquesta índole. El rock es mereix un respecte i ara hi ha molta fusió, nosaltres també ho som una fusió, som mig beneits i mig babaus.

-Es lliga més a dalt d'un escenari?

-Doncs en el nostre cas sí, lligam el doble cada any que passa, un any gens i el següent res de res, i així progressivament.

-El vostre darrer recopilatori, Coces al aire (1997-2007), té un format molt especial...

-Idò sí, tot el material va dins una furgoneta, que és una rèplica de la Ford Transit que duem nosaltres i amb la qual es trasllada el grup des dels inicis. Per cert, com que ens la robaren dos pics l'haguérem de pintar, i així és com la mostram. La capsa conté una biografia nostra, el recopilatori i tots els audiovisuals del grup, entre d'altres coses. Però aquells que no el vulguin comprar poden comprar el darrer disc de Luis Miguel, que també és una opció.

-Després de Palma, on continua la gira?

-Continuam a Lerma, Lleó, Vitòria, Madrid, Barcelona, Bilbao i Pamplona. I després a casa a descansar, perquè en el fons vivim com a reis, fent el que ens agrada.

-Què oferireu al públic mallorquí avui?

-Sens dubte, molta canya, que s'allargarà més o menys depenent del nostre estat etílic.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.