Parlar de patrimoni en positiu, no en negatiu com ha ocorregut durant els darrers quatre anys, aquesta és una de les principals premisses del nou director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà Buades (Pollença, 1974). Un mes i mig després d'arribar al despatx de General Riera, es posa al dia sobre la preservació de patrimoni combinant-ho amb les tasques de regidor de Cultura a l'Ajuntament de Pollença.

"Quins seran els eixos clau del vostre departament aquests quatre anys?
"La nostra intenció és donar difusió al que és el nostre patrimoni, ja que la protecció de béns mobles o immobles són presents dins el nostre programa. Si ja ho exigíem abans de ser al Govern, ara també ho farem. Així mateix, crec que la difusió és molt important, ja que si es fan excavacions cal que després tenguin ressò en la població. Aquesta línia s'ha de canviar, hem de donar a conèixer quin és el valor del nostre patrimoni i en què afecta la nostra evolució històrica.

"Quines accions concretes de caracter immediat teniu al cap?
"Hi ha temes que fa molts anys que pengen, com és el pla de Castells del 1997. També volem crear un institut de patrimoni per tal de poder agilitar al màxim la gestió del servei, a més de recuperar i donar forma al servei subaquàtic. Totes aques accions estarien englobaldes dins un pla de gestió del patrimoni, que es crearia dins els anys 2008-09.

"L'institut de patrimoni, quines atribucions tindrà?
"El 2002 es realitzà un esborrany per a la creació d'aquest institut, però quedà dins un calaix. Ara el volem recuperar. S'encarregaria de la gestió, conservació i restauració del material arqueològic que genera la gran quantitat d'excavacions que es realitzen. També preveu la creació de l'equip d'arqueologia subaquàtica, a més de crear un departament de restauració que aglutini diferents especialistats. Per altra banda, s'ha de reforçar l'aspecte formatiu, i aquest es faria a partir d'un programa anual de cursos i conferències. Fins i tot seria interessant poder disposar d'una revista de patrimoni, que es podria fer a través d'un anuari. Per descomptat, hi haurà una àrea de patrimoni immaterial i també es crearà una àrea que detecti el risc de patrimoni etnològic.

"Just ocupar la direcció insular vos heu trobat damunt la taula l'informe arqueològic de les obres de Son Espases. Com està avui la situació?
"La nostra tasca està tota complimentada. Una vegada presentat l'informe de les arqueòlogues, decretàrem la suspensió de les obres en aquells trams on elles ho recomanaven, a més d'aquells espais que ja estaven suspesos. Tot això està sustentat amb els informes tècnics de dia 11 de juny, 29 de juny i el darrer que presentaren, dia 9 de juliol. A partir d'aquí, la promotora, en aquest cas l'Ib-salut, ha de presentar un projecte d'excavació. Després el Consell ja farà l'informe per a les excavacions.

"I pel que fa a la declaració de conjunt històric de la Real?
" Aquest mes d'agost ens ha arribat una petició de la Plataforma per declarar tot l'entorn de la Real com a conjunt històric. En arribar al Consell s'ha obert un expedient i ara cal que els tècnics l'analitzin. Jo crec que e spot estudiar aquesta possibilitat.

"Com encaminareu la recuperació del castell d'Alaró? Serà expropiat?
"Tenim pendent una xerrada amb el propietari. És cert que hi ha una preocupació latent sobre aquest tema, alhora que no deixa de ser un espai que no està estudiat. Des del Consell obrirem una nova línia de converses per tal de poder frenar la degradació del castell. En primer terme, això significa que és el propietari qui té l'obligació de restaurar-lo, ara bé, també podem arribar a acords més enllà de l'adquisició. És a dir, establir algun conveni amb la propietat per la restauració i conservació. Si no hi ha acords, hem de veure quines accions s'emprenen. El darrer informe del Consell és de dia 10 d'agost, en el qual apunta que en línies generals el grau patològic de les runes és greu o molt greu, tal com figura a les fitxes del pla de castells de l'any 1997. L'informe tècnic recomana dur-hi a terme les pertinents actuacions per consolidar el monument.

"Tornareu a demanar el retorn a Mallorca dels bous de Costitx i de les armes del rei en Jaume?
"És un tema que encara no hem posat damunt la taula. El juliol de 2006, el Congrés declinà la possibilitat que els bous i les armes poguessin tornar a l'Illa. Allò lògic seria que nosaltres tinguéssim l'original i que a Madrid hi quedàs la rèplica.