Després de l'èxit aconseguit per Antoni Bestard amb el seu curtmetratge Equipajes, que compta ja amb 19 guardons, entre els quals es troba una nominació als Goya 2007 al millor curt de ficció, el director i guionista mallorquí s'ha embarcat en un nou projecte. Aquest cop, peró, en format de documental i amb un caire molt més «personal».

El documental, que tindrà una durada d'entre 15 i 20 minuts, es titularà El anónimo Caronte i vol ser un homenatge a Joan Ferrer, un veí d'Ariany que per «coses de la vida» es convertí en un dels actors anònims més recordats de la història del cinema espanyol pel seu paper de guàrdia civil en el mític film de Luis García Berlanga El verdugo.

El documental pren com a punt de partida el moment actual, amb un Joan Ferrer de 80 anys i ja retirat del món de la docència, al qual ha dedicat part de la seva vida, i amb una descripció dels seus quefers diaris, ja que l'arianyer és un home molt actiu dins la vida cultural del poble. L'actualitat es fon llavors amb el passat, quan Ferrer, narrador en primera persona, «reviu els dies en què Berlanga i tot l'equip del film es traslladaren a Mallorca per rodar-hi la segona part d'El verdugo». Ferrer s'endinsa a poc a poc en els detalls del rodatge, que tingué lloc essencialment al port de Palma, Can Barbarà i les coves del Drac.

«Una pel·lícula mítica»

Segons Bestard, que es confessa un «mitòman sense remei» i un gran admirador de Berlanga, El verdugo és una d'aquelles pel·lícules «imprescindibles» no sols pel seu missatge («el film parlava de la pena de mort des d'un punt de vista molt irònic l'any 1963»), sinó també per la «qualitat tècnica». Així mateix, es tracta d'un dels pocs films gravats, encara que sols sigui en part, a Mallorca i que recull «una de les seqüències més mítiques que ha donat el nostre cinema pel surrealisme d'aquesta i per la dificultat tècnica que suposà la gravació, sobretot a l'interior de les coves».

En el documental, Ferrer explica com es convertí en «actor anònim» del film. Va ser una d'aquelles casualitats de la vida, ja que durant els dies que Berlanga es trobava a l'Illa per al rodatge, ell tenia un petit paper en una obra que es representava al Teatre Sindical de Palma. A partir de llavors li demanaren per fer d'extra i començà l'acció.

El documental es deté també en algunes curiositats, per exemple que la breu conversació entre ell i l'italià Nino Manfredi, el protagonista, va ser bilingüe i Berlanga acabà per doblar les dues veus. Com una aclucada d'ull al passat, Bestard fa també que Ferrer «recreï l'escena a les coves» aquesta vegada però amb la seva veu, i també es recullen els testimonis escrits que deixaren els diaris de l'època sobre el pas de Berlanga per l'Illa.

Actualment, El anónimo Caronte es troba en procés de postproducció, però Bestard, director i guionista de la cinta, preveu tenir-la enllestida cap a mitjans setembre, de manera que a partir d'octubre es pugui presentar en festivals i certàmens d'arreu del món, ja que «el projecte s'ha fet a Mallorca, però amb la idea que arribi a altres bandes». Així mateix, Bestard no descarta presentar-lo en alguna televisió local.