«Ser-ne tan sols un manobre, i no sentir-se mai pobre, ni no desistir-ne mai». Joan Perelló (Campos, 1953) es defineix com un «simple aprenent» del mestre Joan Vinyoli, a qui ret homenatge en el seu darrer llibre, Quadern de manobre. Premi Josep Maria López-Picó 2006, Perelló presenta avui el seu vuitè llibre, carregat de referències del món de la literatura, la música i la vida. «Jo som un manobre de Vinyoli, que ens ensenya que la poesia ha de ser-hi sempre i no s'ha de desistir mai si la vols viure completament». L'escriptor Guillem Frontera presentarà avui horabaixa a la llibreria Quart Creixent de Palma el darrer treball de Joan Perelló, publicat per Proa.
Vint-i-vuit poemes integren aquest obra concebuda com una unitat, a la qual l'autor ha donat forma dividint-la en set aparats dedicats als seus referents. Paul Valéry, Cesare Pavese, Blai Bonet, T.S. Eliot o Màrius Sampere apareixen en el conjunt de l'obra. Aquesta «unitat» es presenta de maneres diferents per mitjà de poemes curts, llargs, sonets i versos presentats com a aforismes.
La vida i la poesia són dos dels eixos bàsics que caracteritzen les creacions de Joan Perelló, que en aquest nou llibre es presenten en forma de mort, guerra, violència i altres referències socials. D'altra banda, l'autor de Quaderns de manobre es defineix com un escriptor de versos que se sent interessat per «investigar la poesia, el seu per- què i si ho paga». Amant de les metàfores, Perelló veu la poesia no només com l'expressió dels sentiments. «Jo crec que no basta, hi has d'afegir un punt base i l'has de fer creativa, l'has de fer poesia. La meva manera de fer-ho és dotar-la d'imatge i de metàfora. Cal arriscar una mica», sentencia.
