Tosca, la seva proposta més indecent

Imatges d'un assaig privat de la famosa òpera de Puccini, que s'estrena aquest divendres a l'Auditòrium

El baró Scarpia amenaça amb la mort el seu agent de policia (Vicenç Esteve) si no revela on és Cavaradossi

GONZALO NADALPalma03/04/06 0:00

Itàlia, 1800. Invasió per part de les tropes de Napoleó. Cavaradossi (Mario Malagnini) és un pintor romà, amant de la coneguda cantant Floria Tosca (Amarilli Nizza), d'idees revolucionàries i antimonàrquiques. El baró Scarpia (Joan Pons) és el cap de la Policia Reial Romana, de nul·la moral i sentiments, un home de mala vida que desitja carnalment Tosca i odia els tipus com Cavaradossi, que ha ajudat a fugir un amic republicà (Gianluca Breda) i l'ha allotjat a casa de Tosca. Scarpia el descobreix, tortura Cavaradossi i fa confessar Tosca, que li promet ficar-se al llit amb ell, només per una nit, si perdona la vida al seu estimat. El desenllaç d'aquesta òpera de Giacomo Puccini, divendres i diumenge a la sala Magna de l'Audi-

tòrium de Palma, amb l'Orquestra Simfònica de Balears, el Cor de la Fundació Teatre Principal de Palma i, sens dubte, un grapat dels solistes més prestigiosos del món, sota la direcció musical de Francesc Bonnín i la direcció escènica de Pier Francesco Maestrini.

Una luxosa producció de la Fundació Teatre Principal que mostrarà al públic tota la seva esplendor en un escenari on seran presents el baríton menorquí Joan Pons, la soprano Amarilli Nizza i el tenor Mario Malagnini. Aquesta òpera en tres actes comptarà també amb la participació del Cor Infantil del Teatre Principal, sota la direcció de Maria Francisca Mir.

Gràcies a la col·laboració i a l'amabilitat de Francesc Bonnín, i amb l'autorització de grans «divos» de l'òpera actual, els lectors de Diari de Balears poden gaudir en imatges d'un privadíssim assaig de Tosca. Amb texans i xandall. Enmig de rialles i aturades per mòbils, sota un eclipsi de sol i en una austera sala de la Misericòrdia de Palma. Sense decorats ni vestits d'època, sense orquestra ni públic. Només músics, cantants, actors, un piano i un periodista.