La presentadora Jerònia Coll ja ho va avisar: «He portat un rotlle de paper higiènic per si cap de vosaltres s'emociona i no duu mocadors. Si en teniu necessitat -deia, mostrant el tub ple de paper de cel·lulosa- no patiu. Alçau la mà i jo us en donaré un tros generós». Sí, la nit del vintè aniversari d'Iguana Teatre es preveia molt emotiva, i ho fou. Devers les vuit de l'horabaixa, al teatre del Molinar, hi anaven arribant convidats molt diversos, convidats que, al llarg de vint anys, han tingut a veure no amb l'edifici, sinó amb l'activitat que s'hi desenvolupa. Actors, actrius, directors, escriptors, tècnics, familiars i polítics com ara Catalina Sureda, directora general de Cultura del Govern, i Guillem Ginard, director insular de Cultura, acudiren a la crida feta per Iguana. En arribar, tothom rebia un llibre sobre aquests primers vint anys d'un grup teatral que va començar sent una cooperativa.

Jerònia Coll, una de les actrius que més va treballar amb la companyia, va ser la responsable de donar la benvinguda a un públic que va arribar a omplir la sala de gom a gom i l'encarregada d'introduir un vídeo sobre aquests primers vint anys. «Ens veurem molt diferents: uns amb més cabells i més obscurs; d'altres, amb una silueta més bona que ara. De segur que riurem una estona», sentencià Jerònia.

De fet sí que la gent va riure (molts es recordaren de moments en què havien pujat a l'escenari de la mà d'Iguana) amb el repàs que es va fer a aquests anys i va agrair que la companyia tingués un record i una dedicatòria per a Gunter Hefft, José Carlos Bañares, Gabriel Galmés, Rafel Adrover i Hans Van Rosmalen, persones que, d'una manera o l'altra, havien mantingut relació amb la companyia i que han desaparegut en aquests darrers vint anys.

En acabar el vídeo, Jerònia Coll va convidar tothom a sortir a la terrassa del teatre, on hi havia un refresc («molt fi, en paraules d'alguns»), que va fer que, tot i el vent, la nit començàs a prendre volada i bon ambient amb els bons monòlegs de Miquel Àngel Llonovoy: «Mira que és difícil escriure obres de teatre, i mira que se'n fan moltes... se'n fan tantes, d'obres, que han hagut de tancar un teatre», asseverà jugant amb el llenguatge.

El nou espectacle d'Els Wonderbrass, Desde que te vi todo es funky, tancà la vetlada.