algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
22°

Mor Bartomeu Antich, el primer futbolista mallorquí que triomfà a Amèrica

Ahir va morir a la seva casa d'Algaida Bartomeu Antich Trobat, pare de l'expresident del Govern Francesc Antich; germà del glosador de Diari de Balears Llorenç 'Móra' -desaparegut el passat mes de juliol-; i que de jove va ser campió de futbol en la Lliga de la Primera Divisió a Veneçuela. Bartomeu Antich nasqué l'11 de setembre de 1928 a Algaida fill de Francesc Antich Fiol i de Caterina Trobat Oliver, germana del pare del qui seria famós ciclista Andreu Trobat. Comentava que la seva infantesa va ser «trista». En una entrevista amb el periodista Miquel Vidal explicà un fet que el marcà: «Tenia vuit anys quan va esclatar la Guerra Civil, i sempre era recelós. Un no guanyava per a ensurts, com el que em va donar una vegada un individu amb un mosquetó quan se'n dugué el meu pare. També havien agafat un oncle i el pare d'Andreu Trobat. No passà res greu perquè els amollaren de matinada, però la por no me la llevà ningú».

El pare de Tomeu Antich tenia una carnisseria, i ell ajudava la família treballant en el camp. També estudiava els vespres amb un capellà de Sencelles i jugava a futbol. «Des que tenc record m'agradava ser porter -explicava a Miquel Vidal. Les primeres genolleres que me compraren les revestiren amb el feltre d'un capell vell perquè fossin més aparents». El seu primer equip va ser el Santiago, que era de la parròquia. En fundar-se l'Algaida hi havia quatre germans Antich en l'onze titular: Joan, Tomeu, Francesc i Llorenç. «El meu germà petit, Antoni, que també era porter i no podia llevar-me el lloc, jugava a l'Espanya de Llucmajor». Els cinc al·lots de la família Antich-Trobat havien sortit esportistes, però just Tomeu arribaria a ser professional. De l'Algaida va passar al Montuïri, on jugà una temporada. Partí a fer el servei militar a Àfrica. Any i mig després tornà a Mallorca, i fitxà per l'Atlètic Balears, de Segona. Hi jugà dues temporades, sense deixar de fer feina de picapedrer a Algaida. Va ser aleshores quan decidí donar un tomb a la seva vida.

Com tants mallorquins de l'època anterior al boom turístic, Tomeu emigrà a Veneçuela. «Dos germans meus hi havien anat a fer feina de picapedrers i les coses els anaven prou bé. Així que m'aconsellaren que em casés i partís amb ells. I això és el que vaig fer». Es casà el 20 d'octubre de 1956 amb Caterina, la seva al·lota de tota la vida, també d'Algaida, «i ens anàrem a Caracas, a veure què passava».

A Caracas començà treballant de picapedrer, però els germans Nicolau i Tomeu Font que el coneixien de l'Atlètic Balears, perquè ells havien jugat amb el Sóller, el posaren en contacte amb els directius del Banc Provincial, que en aquella època tenia un dels equips punters de la Primera Divisió veneçolana. I va ser així com passà a ser el primer futbolista mallorquí a triomfar plenament a Sud-amèrica, ja que defensà la porteria de la selecció veneçolana absoluta perquè la normativa de l'època permetia tres estrangers. També va ser campió de Lliga en la Primera Divisió amb el Banco Provincial.

Es dóna el fet que amb els set partits amb la selecció nacional de Veneçuela no li marcaren cap gol. És més: aturà tres penals.

Sis anys després de partir a fer les Amèriques, Tomeu Antich tornà a Algaida amb els doblers que havia guanyat fent de porter «que no era molt, però com m'havia anat d'Algaida tan pobre, tan pobre, que vaig tornar mig ric i amb una gran experiència». Amb ell arribaren dos segells de glòria: un infant d'any i mig, Francesc, que amb el temps arribaria a ser president del Govern balear; i ser el primer futbolista mallorquí a triomfar plenament a Sud-amèrica.

El funeral se celebrarà dimecres a Algaida.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.