La banda Buzzcocks, una de les més importants del punk, tocarà demà dissabte a la plaça Major de Palma en el primer concert de les festes de Sant Sebastià. El punk ha estat d'ençà dels seus inicis al 1976 un dels moviments musicals més criticats i infravalorats. La seva existència, fou importantíssima per les possibilitats que va obrir.

Pete Shelley, líder de Buzzcocks, formà el grup arran d'un dels primers concerts de Sex Pistols. La diferència residia en el fet que, lluny de l'anarquia dels Pistols i dels polititzats The Clash, Buzzcocks sempre cregué apassionadament en el poder de les melodies pop i les seves lletres han tocat sempre de peus a terra. Ara, són la darrera gran banda de punk anglès que sobreviu sense haver-se doblegat amb el pas del temps.

El guitarrista Steve Diggle, membre original de la banda d'ençà de 1976, explicà alguns detalls del seu darrer treball, la gira i el concert que oferiran a Palma a Diari de Balears.

-Com és el vostre nou disc?
-El públic l'ha acollit molt bé arreu del món. Molta gent diu que és un retorn a les formes originals. Hi ha grans cançons i està ple del clàssic Buzzcocks sò. El single ha pujat fins al número 9 de les llistes d'èxit americanes. Als nostres concerts hi ve gent de totes les edats, cobrint tot un espectre. Pares acompanyats dels seus fills que volen descobrir-nos ja que ens troben com a referents d'altres bandes més modernes.

-Com us trobau fent cançons punk amb vint-i-cinc anys més al cos?
-Si s'escolta el disc nou és fàcil trobar-hi una conceptualitat més madura. Per exemple, a Sick city sometimes, que he escrit jo, hi parlam de les torres bessones, de l'estranyesa de viure a ciutats de vidre. No és com quan fa uns anys cantàvem allò de What I do get? (què en trec d'això?). Però tot i això, sempre vam tenir un pensament existencial en les nostres cançons. Som diferents a d'altres bandes punk, com d'aquestes que no poden ni construir paraules.

-Quines diferències veis entre l'escena punk del panorama musical actual i la que va néixer el 1976?
-Quan començàrem només hi havia els Pistols, The Clash, Damned i The Jam. Era com la primera divisió de futbol. Vam crear grans cançons que eren úniques, i moltes altres bandes es limitaren a copiar el que nosaltres féiem. Bandes com els americans Green Day ens citen com a influències, pens que és un molt bon compliment. Però no hi ha massa diferència amb l'original, amb el que féiem les bandes que vam iniciar aquest moviment.

-Com ha anat la vostra gira mundial?
-En menys d'un any hem fet uns 250 concerts arreu del món, passant extensivament per Australia, Estats Units i Europa incloent Espanya. Hem tengut molt bona acollida. Vam fer dos concerts al Madison Square Garden de Nova York amb Pearl Jam, i dues setmanes a grans estadis, però allà on ens sentim realment còmodes és a espais mitjancers.

-Com ha anat la gira espanyola i britànica amb el grup mallorquí The Nash?
-Ha anat molt bé per les dues bandes. A Madrid fou una gran bogeria, com quan arribaren per primera vegada The Beatles. Sortírem a l'escenari i el públic es torna boig durant una hora i mitja, com a fanàtics. L'energia era sorprenent. A Barcelona ens veren milers de persones i la reacció fou la mateixa perquè feim un concert de complet rock. The Nash són fantàstics i ara som grans amics, i crec que s'ho passaren molt bé de gira amb nosaltres. A Espanya la gent ens tracta genial, crec que no vaig dormir en una setmana, ja que tots ens volien mostrar l'Espanya de veritat. No m'ho podia creure, era increïble.

-Quin tipus de concert oferireu al públic de Mallorca?
-Serà un xou de rock complet, hem tocat tot el repertori de gira durant tot l'any i tot és molt més dinàmic. Veuran un concert molt excitant, madur i elèctric. Generalment el públic respon fantàsticament i ens retornen electricitat molt vibrant. Ens fa molta il·lusió i ens encanta Palma. Possiblement enregistrarem el pròxim àlbum aquí que sortirà al mercat probablement per setembre.