«Tenia moltes ganes de tornar als escenaris. Els amics que hi estaven a sobre em feien molta enveja». La frase pertany a Sergi López, un dels enfants terribles del cinema francès. Les càmeres gal·les l'adoren i ell es deixa estimar, tot i que assegura que «la màgia del públic no es pot canviar per res». Toni Albà també es moria de ganes de tornar a pujar sobre l'escenari amb Sergi López. I sobretot els dos volien tornar a fer Brams o la kumèdia dels herrors, l'obra que més els diverteix i on començaren a treballar plegats el 1986.
Ara han aprofitat el cap de setmana per poder fer el que més els diverteix, «una obra de teatre en la qual ens ho passam teta». En tenen un bon motiu.
Un empresari, director i primer actor d'una companyia teatral perd la subvenció que esperava. La companyia li fuig però ell decideix no suspendre la funció. Contracta una altra persona per intentar esquivar el temporal i estrenen l'obra. Aquest és el senzill argument que reflexiona des del teatre sobre el món del teatre i que fa que els espectadors riguin durant més de dues hores.
La gent de Mallorca va poder gaudir de l'espectacle, que es va estrenar al Teatre del Mar fa alguns anys i que en la dècada de vida del teatre del Molinar ha estat l'espectacle més vist, amb més de 4.000 espectadors, segons va recordar Carles Molinet. En aquest cap de setmana la cita serà a l'Auditòrium de Palma.
Sergi López va explicar que «amb aquesta obra es recupera el plaer d'actuar. Pots tenir-lo amb obres dramàtiques, però sempre amb la comunió amb el públic, i en aquesta obra veus a la perfecció com gaudeixen. És una obra sense pretensions, extremadament senzilla i molt oberta».
Tant és així que al llarg dels anys han estat molts els actors que l'han representada i fins i tot ells dos s'han intercanviat els papers en alguna ocasió. «Cada nit és diferent i no sabem què és el que pot passar. Per això mateix avui serà una aventura el que es pugui veure. De fet, jo moltes vegades no puc mirar als ulls el Sergi perquè em descollono, no ho puc evitar, el tio et comença a improvisar i a fer determinades coses que fan riure molt», explicà Albà. «Jo igual però a la inversa», assegura Sergi López.
Els dos asseguren que l'obra ha envellit molt bé i que «quan tinguem seixanta anys i la facem pels escenaris del món encara ens sortirà millor. Com més vells i grassos i decrèpits estiguem, millor i més divertida ens sortirà».
En el darrer mes han estat assajant nombroses vegades «perquè, malgrat que un cop ens van dir que assajar és de covards, convenia recuperar el text i el funcionament peculiar de l'obra, que si no...».
