Llums baixos, un piano, un mirall i la presència de Vivian Caoba són els elements que donen forma a De viu en viu, l'espectacle que des d'avui i fins al proper 27 d'octubre es podrà veure a la Sala Mozart de l'Auditòrium de Palma. La vedette surt a l'escenari precedida pels primers compassos de Tatuaje, sota l'atenta mirada de Rafel Lladó, que l'ha dirigit en el que serà el primer espectacle de Vivian Caoba en un teatre de Palma. Al piano Noel Quintana. Després de la peculiar versió del tema, una de les cançons mítiques de la copla, Vivian es posa còmoda, canvia el vestit per un quimono i surt acompanyada pel seu director, ambdós disposats a atendre els mitjans de comunicació.
El primer que parla és Lladó, el qual afirma que fruit d'aquesta «col·laboració intensa» ha sorgit un espectacle «còmic i musical en què es recull l'essència del cabaret i es fa una revisita al gènere». Lladó explica que De viue en viu és l'oportunitat «per donar a conèixer una artista desconeguda pel públic de Mallorca, ja que Vivian s'ha mogut per un circuit minoritari. Aquest muntatge és la presentació en societat de la gran artista mallorquina».
Per la seva banda, la vedette posa de manifest que «entre nosaltres hi ha hagut un feeling especial i el resultat és molt satisfactori». L'artista confessa la seva por a l'hora de «dur a terme el meu primer espectacle en solitari, amb direcció, escenografia i tots els elements propis del teatre», però se sent satisfeta del seu debut als escenaris palmesans.
Yo soy la vedette, La pulga, Muñeco de falla o Agradecida són algunes de les cançons que completen l'espectacle, que després de representar-se a l'Auditòrium iniciarà una gira pels pobles de Mallorca. En aquest sentit, el director del muntatge posa de manifest que «aquest espectacle, com tots, és una qüestió de proporcions i tractant-se de cabaret requereix un espai on l'artista pugui estar a prop del públic». Vivian afegeix que «en un muntatge d'aquestes característiques és necessari veure el públic i saber com reacciona».
Crítica
Com tot espectacle de cabaret, «De viu en viu» conserva les
característiques pròpies d'aquest gènere, és a dir, en paraules del
seu directot «un punt de crítica social i política i un humor molt
nostrat, sense ser gruixat, una bona mostra de les qualitats
interpretatives de Vivian», a qui el director defineix «com una
joia en brut que interpreta per impulsos i necessita, en alguns
casos, ser polida».