nubes dispersas
  • Màx: 30°
  • Mín: 25°
27°

Ana María Férrin repassa la vida personal més desconeguda de Gaudí

«Els anys de Gaudí a l'Illa varen ser dolents, treballava en set coses alhora»

42020

Ana María Férrin en un moment de l'entrevista.

C.D.

Quan queden poc més de quatre mesos perquè comenci la celebració del 150è aniversari del naixement de Gaudí, l'editorial Jaraquemada n'ha editat la darrera biografia. La periodista i escriptora Ana María Férrin és l'autora de dos toms: Gaudí. De Piedra y de fuego i Gaudí. La huella del genio, que s'introdueixen en els aspectes més íntims i desconeguts de l'arquitecte modernista. Férrin ha passat els darrers quinze anys aclarint l'estat d'ànim de l'artista durant cada una de les obres.

"Quina ha estat la motivació a l'hora d'enfrontar-se a un home sobre el qual ja s'ha escrit tant?
"Sempre m'ha interessat moltíssim. No hi ha ningú que passi davant un edifici seu i no se sorprengui... El 1986 ja hi havia uns 1.200 títols sobre Gaudí. Però molts s'anaven copiant els uns als altres, des que Ràfols escriví la seva primera biografia, el 1939.

"La vostra aportació se centra en les relacions humanes?
"Sí, parlar sobre la seva arquitectura, sense tenir la preparació tècnica adequada, hauria estat un atreviment. A més, ja està tot escrit. Gaudí, per diferents causes, sembla que nasqué amb 70 anys i un ciri a la mà... i resulta que vingué a Barcelona amb 16 anys i gaudí d'una gran efervescència. Tingué la seva vida d'home jove. Mai no s'ha parlat del tema. Així, jo he fet un paral·lelisme entre les seves obres i la seva vida.

"Quina troballa us ha sorprès més?
"Jo, que he llegit tot el que he trobat de Gaudí, veia que sempre parlava fatal dels castellans. El posaven frenètic. No consentia parlar castellà. Fins i tot, una vegada que va venir Alfons XII i se li acostà per abraçar-lo, ell es decantà... Sempre deia que els madrilenys no deien més que beneiteries. Per ell, València, Catalunya i les Balears eren el llombrígol del món. Què succeïa? Gaudí ho va passar molt malament amb el palau d'Astorga, que hagué de deixar amb el segon pis a mig construir. Li rebutjaren els plànols 40 vegades, amb anotacions ofensives... Va anar una vegada i una altra a Madrid sense que li pagassin res. En morir el bisbe ho deixà. Però arribà a ser empresonat per no voler parlar castellà.

"En quin moment de la seva vida arribà Gaudí a Mallorca?
"El 1899, el bisbe Campins, acabat de nomenar, va anar a Barcelona amb la idea de reestructurar la catedral a causa de la modernització de la litúrgia. Gaudí li explicà les seves idees i en quedà fascinat. El 1903, visità l'Illa i li presentà, en pocs dies, el projecte... Féu coses molt interessants, com obrir la capella de la Trinitat, el baldaquí, ampliar la catedral al fons... Amb Jujol féu uns dibuixos a la paret, pintant en vermell: «La meva sang caurà sobre vosaltres». Quan els canonges veieren allò tingueren la primera enganxada amb ell.

"Quin era l'estat d'ànim de Gaudí quan treballà a Palma?
"Molt dolent. En aquella època estava capficat en set obres al mateix temps. Obres que trencaven amb tot el que s'havia fet fins aleshores: la Sagrada Família, la Pedrera, Astorga... Avui totes són estudiades a les universitats. Aquesta feinada li provocava un gran desgast cerebral, a part que no tenia cap alegria personal.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.