Joaquín José Martínez, l'espanyol que fou condemnat a la pena capital a l'estat de Florida i que recentment ha estat declarat no culpable després d'un segon judici, parlà ahir vespre de l'experiència viscuda al corredor de la mort i de les seves intencions de futur de lluita per l'abolició d'aquest tipus de condemna. Martínez explicà que durant la seva estada tant a la presó de Starke com a la de Hillsdborough «he patit molt i he après molt, i els mals moments viscuts al corredor de la mort els he transformat en força positiva», després d'agrair el suport rebut: «sense la vostra ajuda ara no seria aquí en aquestes condicions, el vostre suport em donava esperança, cosa que els alguns dels meus companys no arribaren a tenir mai».
Acompanyat de la seva mare "agafats els dos de la mà", el seu pare, el diputat Jaén Palacios "que actuà de mestre de cerimònies", i el periodista d'Última Hora Pedro Prieto, Martínez repassà amb emotivitat alguns dels moments viscuts durant la seva reclusió, «el primer mes va ser horrible, no rebia cartes ni visites, i em sentia completament sol, només érem Déu i jo». Martínez posà de manifest la importància que per ell tingué el suport rebut a través de les cartes que, procedents d'Espanya i de molts altres llocs, anava rebent. «M'escrivia gent que ho estava passant molt malament, que patia i que em deia que les meves respostes els ajudaven molt, quan ells eren els que m'estaven ajudavant a mi».
«Les condicions en què vivíem eren dolentes, els vigilants no ens tractaven bé, però quan varen veure el suport que jo rebia des de fora em deixaren tranquil. El que la gent no sabia era que ajudant-me a mi també ajudava els meus companys», explicava Martínez emocionat. Entre els projectes immediats, Martínez destacà la lluita que a partir d'ara emprendrà per ajudar la gent que es troba en la situació en què ell es trobà, «les estadístiques demostren que un percentatge molt alt de condemnats a mort no són culpables dels seus delictes, ni als Estats Units ni aquí, les coses no són com semblen».
