Han muntat un gran Cacao encara que «no estava escrit enlloc que haguéssim de fer aquest espectacle ni que ens ajuntaríem tots els bojos que ens hem ajuntat».

«Feia molta d'estona que ens rodava pel cap la idea de fer un espectacle d'aquestes característiques, ens agradava molt la història de La carrera de la rata de Lauzier. Havíem treballat amb ell amb Glups. L'obra ens atreia molt. Aquest és un humorista cruel d'una lucidesa aclaparadora amb molt de sarcasme i un humor molt intel·ligent. Després hi havia la música de Santiago Auseron que sempre ens havia seduït». Així parlava Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom del que és un Cacao, la seva darrera obra en cartellera fins avui al Teatre Victòria de Barcelona. Un espectacle que se'n va de gira i que aterrarà a l'Auditòrium de Palma del dia 20 al 24 de setembre.

Cacao és una comèdia musical, trepidant, àcida i divertida per on passegen executius esgotats, immigrants sense papers, adolescents desencantats, dones frustades a dieta permanent, dominicanes en el servei domèstic arruïnades pel telèfon, cubanes que desperten apetències adormides i amb ritmes i cançons que porten els sons caribenys.

El protagonista del Cacao és Ferran Rañé, en el paper de Jeroni, un paper en què hi ha un canvi en la seva evolució molt trepidant. Rañé es va mostrar entusiasmat amb el personatge que interpreta. «El guió era molt sòlid. Per mi semblava un repte, ja que va passant per totes les trames, de l'eufòria a perdre-ho absolutament tot. És com una baixada als inferns. I ho fa suportable el sarcasme i l'humor».

«És una sàtira del moment actual del comportament amb les distintes races amb les quals estam convivint. Agafàrem la idea de Lauzier però hem inclós alguns temes com el de la immigració entesa des de l'òptica d'aquí. Hi ha una barreja cultural», deia Bozzo.