Una immensa roda de la fortuna dominarà l'escenari, girant en el sentit de les agulles, i al darrere un fons celestial en el qual apareixen dibuixats els signes del zodíac que simbolitzen la gran roda de l'Univers visible. Així quedarà l'escenari de l'Auditòrium de Palma, demà i dijous, per rebre Carmina Burana, de Carl Off, un dels documents més bells de la poesia medieval i de la cançó profana llatines. El gran espectacle és a càrrec dels solistes, cor, ballet i orquestra de l'Òpera Nacional Búlgara sota la direcció de Borislav Ivanov.

A Carmina Burana la música forma part integrant d'un gran espectacle. La seva posada en escena per l'Òpera Nacional Búlgara s'ajusta a la forma de cantata escènica en què música, paraula i moviment formen part d'un espectacle total. Més de 200 artistes passaren per l'escenari amb un excepcional decorat i l'ompliren de màgia i de mitologia.

La paraula, la música i el gest estan molt lligats per arribar a la cantata que recrea les manifestacions rituals primitives, el teatre clàssic grec i els misteris medievals. Carmina Burana està escrita per a tres solistes vocals (soprano, tenor i baix), cor mixt i una gran orquestra amb la seva secció de percussió. L'obra consta d'una introducció, tres parts i un final. S'inicia i s'acaba amb una cridada coral a la Fortuna, divinitat de la sort i del destí, representada en la iconografia medieval per la roda de la fortuna.

Els creadors de la impactant escenografia no només han estudiat amb profunditat els poemes de Beuern, sinó que a més es revelen com a extraordinaris coneixedors de la mitologia clàssica, llegendes medievals i l'esoterisme. Això quedarà a la vista a l'Auditòrium en la caracterització dels personatges i dels decorats.