Una de les pintures més cèlebres del món, L'Última Cena de Leonardo Da Vinci, va ser mostrada ahir al públic a un convent de Milà (nord d'Itàlia), després d'una restauració radical que ha suscitat polèmiques entre els experts.
L'obra mestra del gran artista florentí, encarregada el 1495 pel duc de Milàn, Ludovico Sforza, anomenat El Moro, per decorar el refectori del convent de Santa Maria delle Grazie, va ser acabada el 1498 i representa la darrera cena de Crist amb els apòstols durant la qual anuncia que un d'ells el trairà.
Des de fa 22 anys, una dona, Pinin Brambilla, viu cara a cara amb l'obra de Leonardo, la qual ha netejat, restaurat, «destapat», segons les seves paraules, i ha arribat a la pintura original, que s'havia deteriorat, ennegrit i embrutat a través dels segles.
Amb els cabells grisos, amb un vestit sastre i collar de perles, la restauradora defensa enfadada i amb to autoritari el seu treball davant les crítiques dels especialistes. «Jo som una tècnica, deix als historiadors de l'art parlar de pintura. Aquest va ser un treball d'una magnitud enorme». Brambilla, que no va voler parlar de la seva passió i de les sorpreses trobades a l'obra, es refugia amb sobèrbia darrere del títol de «tècnica». I no és per menys ja que la vertadera història de L'Última cena és particular.
