L'exhibidor cinematogràfic Sebastià Salom (cinema Rívoli, Lumière, Portopí) serà enguany el guardonat amb el Premi Primera Plana de Diari de Balears per la seva tasca de suport i promoció del cinema en la nostra llengua i que ha comptat amb el suport del periòdic amb butlletes de descompte per als lectors. Sense anar més lluny, gràcies al seu interès, milers d'espectadors han pogut veure La vida és bella en català. És un granet d'arena amb recompensa. El Primera Plana es lliurarà divendres a la nit al Casino de Mallorca durant la gran festa del Grup Serra.

"El premi Primera Plana us reconeix una certa sensibilitat de cara a les pel·lícules doblades en català. D'on neix aquest interès?
"Home, jo som mallorquí, les meves arrels totes ho són. Vaig estudiar en col·legi religiós que, en aquell temps com totes les escoles, ens imposava el castellà. Una de les meves penes en aquest moment és que llegesc perfectament el català però no el sé escriure. Em fa un poc de tristor veure que jo que estim la llengua i la sent, no la sàpiga escriure. Per això he tractat un poc d'introduir la nostra llengua a la gent, la gent jove, la menys jove, en fi, als que l'estimen.

"Però la idea com va sorgir? Perquè no continuar en castellà, com tothom?
"Primer vàrem veure que a Catalunya cada vegada es feien més pel·lícules doblades. També va ser important l'ajuda del Consell Insular de Mallorca a qui fa cinema en català. I això m'ajudà perquè em feia molta por l'aspecte comercial, temia una «debacle» enorme, aquí no estan acostumats en cinema en català. L'ajuda m'animà un poc en el sentit de dir: 'bé, l'estrellada no serà tant grossa'. Després, també la relació amb Joan Melià ha estat ben important, perquè m'ha impregnat d'aquest esperit que té ell cap a la llengua.

"Comencen amb The boxer i el públic respon o no respon?
"Va anar bé, un bé regular, però molt millor que altres pel·lícules que hem fet després com El far o L'arbre de les cireres. Són pel·lícules que estan molt bé, que són molt dignes, però molt difícils comercialment i, el públic, és el que mana. I nosaltres hem de procurar que véngui gent.