La situació de les dones dins la societat mallorquina ha millorat. S'ha fet una passa endavant però encara queda un llarg camí per recórrer. La incorporació de les dones als ambits de l'activitat ciutadana és creixent però perviu la divisió sexista de l'activitat professional. Ha estat un esforç individual i col·lectiu que compta a poc a poc amb la col·laboració dels partits polítics de les organitzacions ciutadanes, sindicals i corporatives, dels poders de l'estat. Aquestes serien bàsicament les conclusions d'un estudi sociològic de la situació, mancançes i expectatives de les dones mallorquines a les portes del 2000, un estudi encarregat pel Consell de Mallorca al Lobby de dones. «Les mallorquines davant el nou mil·lenni» és el titol del llibre coordinat per Gina Garcias. Una tasca duita a terme pel politicòleg Oriol Solà i la sociòloga Amanda Vich. Així s'estructura en diverses parts: aspectes demogràfics, educació, treball, el poder i la família.
Les mallorquines d'avui són encara un col·lectiu en transició. Els entrebancs per la igualtat real són encara molts i forts. Les dones són més independents econòmicament. Pel que fa a qüestions laborals, un 43% de les dones en edat de treballar pertany a la població activa. Aquesta és una de les taxes més altes de l'Estat espanyol, ara bé mentre la taxa d'activitat femenina es dues terceres parts de la masculina la taxa d'atur femenina és doble que la masculina. Els darrers tres anys ha augmentat un tres per cent el volum de dones que s'incorporen a la població activa. Un augment que ve marcat per l'educació, formació professional i un canvi de mentalitat en pro de la igualtat. Però el món del treball continua essent discriminatori per a les mallorquines. De cada cent contractes nous que es fan a Mallorca el darrer any, 63 s'han dirigit a homes i 36 a dones. El col·lectiu laboral femení cobra un salari un 30% inferior al dels homes.
