Es va fer esperar. Més d'una hora però de tots és conegut que «les coses bones es fan esperar». D'un humor excel·lent, bromejant en tot moment i sense perdre el somriure, Lauren Bacall, vestida de negre, va fer una aturada en el rodatge de Presences of Minds, "la pel·lícula del director mallorquí Antoni Aloy que té la finca de Raixa com escenari principal" i va compartir quinze minuts més o manco amb els mitjans de comunicació. «Oh, La, La!, això de la trona no és idea meva, us ho asegur, jo no som una reina». Així es va expressar la mítica actriu nord-americana quan va sortir i va veure que li havien preparat una cadira com una trona. I va optar per estar dreta. «M'encanta Mallorca, els mallorquins i el menjar mallorquí», comentà a una trentena de periodistes.
Lauren Baccall va contar que havia visitat Valldemossa, Sóller, el Club Nàutic de Palma, i que havia menjat unes «sopes mallorquines» a Sineu . També va dinar a la Casa Gallega amb Hervey Keitel, quan va ser un dia a l'Illa rodant el paper d'oncle. La viuda d'Humphrey Bogart digué que «aquest Nadal Bogart hauria fet cent anys, per a mi una data molt important, però no crec que hi hagués arribat. Però jo no tenc cent anys!» va dir. I quan li demanaren qui podria ser el Humphrey Bogart dels 90 va respondre: «No hi haurà altre Bogart, va ser únic, que quedi ben clar».
Mentre estava oferint la roda de premsa a Raixa, s'hi varen apropar dos productors alemanys que li entregaren un póster i un vídeo d'una pel·lícula que havien rodat aquests basada en el món de Hollywood i que ella hi era present. «No és veritat que heu comprat l'illa?», els va demanar Bacall.
