«Demà són les Verges, tothom ha d'anar dins les alzines, bunyols a menjar». «Per les Verges et vaig fer música de sis tonades, sis pessetes m'ha costades i si ets verge no ho sé». Un temps les noies reunides en colles recorrien les cases del poble i deien: Que hi ha res per a les Verges? Cançons i flors per a les donzelles, bunyols i mistela per als cavallers. És la vigília de les Verges, quan els jovenells surten al carrer, treuen les guitarres, compren clavells i entonen cançons a les al·lotes. De ben segur es podran sentir les típiques melodies, que aniran dedicades a les seves estimades, elles no quedaran darrere i els donaran una ditada de mel, els oferiran una palangana de bunyols acompanyada d'un glopet de mistela. La festa de les Verges és una antiga tradició en commemoració de les onze mil verges de Colonya: donzelles que a l'any 306 segons una pietosa llegenda medieval foren martiritzades amb santa Úrsula, festivitat que se celebra demà, santa que va ser considerada l'advocada de les fadrines velles a qui dirigien les seves oracions perquè els guardàs la puresa i demanaven que les protegís en la vellessa.
Són tradicions que es continuen conservant, malgrat que se'n perdi l'essència. Segons resa el Costumari Català les joves a la vigília, reunides en grans colles, voltaven pels carrers agafades per les mans i cantant. A Palma els fadrins que tenien relacions amoroses enviaven una banda d'orquestra a fer serenates a la seva estimada, això sí, segons els mitjans del festejador, les cançons eren més llargues o més curtes. Ara ja no s'envia ningú sinó que són els joves qui surten a fer la bauxa. Abans era un dia en què totes les orquestres i les colles estaven molt enfeinades, seguint nombroses cases per fer les serenates.
Anit es podran tornar a sentir aquelles cançons de la tuna que encisaran les jovenetes, que com a premi convidaran a moscatell, mistela i bunyols. Un temps les obsequiades tenien interès a fer beure més del compte els festejadors ja que els divertia molt veure com no s'aguantaven drets. La tradició es conserva, i alguns, com un temps, no es faran pregar massa.
A la Part Forana també es conserven les curiositats de la festa de les Verges. A Manacor, les al·lotes anaven a visitar les cases amigues on els donaven penjolls, magranes i codonys i elles anaven adornades amb uns flocs semblants a una faixa de general. A Llucmajor els fadrins feien serenates a les joves i els sonadors demanaven als propietaris de caça que els deixassin caçar en les seves terres, i de la caça que obtenien feien un sopar quan acaben de cantar.
A les poblacions petites, les nines s'agrupaven en colles, es vestien amb robes llargues i portaven al coll una estampeta de santa Úrsula. Algunes aprofitaven per treure les seves joies. Anaven de visita a les cases i demanaven un raïm. Després anaven a possessions i cases foranes i demanaven: Voleu Verges?, si deien que sí cantaven una cançó.
Anit guaitau a les finestres, feis bunyols i teniu mistela o moscatell, per si us sorprenen amb un clavell i una cançó.
