Els aspectes creatius i la crítica literaria centraren ahir la jornada del III curs de literatura hispanoamericana organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Cristina Fernández Cubas i Juan Àngel Juaristo varen ser els encarregats de pronunciar les conferències que versaren sobre sengles temes.
Abans, però, l'escriptora argentina Reina Roffé va mantenir un encontre informal amb els periodistes i explicà que «crec que en aquest moment, a causa de distintes circumstàncies, els llibres que es produeixen a cada estat de llatinoamèrica no surten del seu país d'origen, per això és important que se'ns doni a conèixer a cursos com aquest. Un dels principals problemes que ens hem trobat és que es fan polítiques editorials locals, cosa que crea problemes comunicatius molt grans».
S'ha de recordar que l'escriptora centrà en aquest tema la seva intervenció del passat dilluns. Roffé assegurà que «tornaré a provar de publicar a Espanya per tal que els lectors d'aquí tenguin l'oportunitat de criticar-me. Ara torna a haver-hi possibilitats per a nosaltres».
L'argentina va dir que «no crec que hi hagi un gènere definit de literatura feta per dones. Hi ha marques, però són molt difícils de detectar. No és el mateix escriure des del poder que des dels marges. El que produeixen algunes dones té certes marques de gènere definides. Altres treballen des d'una perspectiva tradicional, però moltes volen arribar a la construcció d'una identitat femenina autòctona».
D'altra banda, Cristina Fernández Cubas centrà la seva intervenció al curs en el que hi ha d'ocult darrera de la seva obra literària. «La rebotiga dels escriptors sempre m'ha interessat, perquè aquí és on hi ha la història secreta de cada un dels llibres que es publiquen».
En contra del que han comentat molts dels seus companys de curs, Fernández Cubas va dir que «no crec que existeixin dificultats per a publicar en el cas de les dones. A les grans editorials de Madrid o Barcelona el que els interessa és el text. El mercat té les seves normes i jo estic fora d'ell, però no he tingut dificultats. És el meu cas particular, però només puc parlar del que conec».
L'escriptora criticà que «sigui aquest mercat l'amo i senyor de la situació. Amb els editors no es parla de literatura, es parla de vendes. Jo per sort, n'estic al marge».
Pel que fa als seus processos creatius (tema que centrà la seva intervenció), Fernández Cubas va dir que «darrerament m'he tornat molt diürna i metòdica, em pensava que no tenia pautes ni horaris i he descobert que de cada vegada en tenc més».
L'autora de Hermanas de sangre explicà que o acaba les obres o les llança i va dir que «seria molt interessant conèixer les papareres dels escriptors per veure el seu nivell d'autoexigència. Segur que moltes genialitats s'han perdut».

Escriptors i Spice Girls

Juan Àngel Juristo, crític literari, assegurà que «no hi ha molta diferència entre alguns escriptors i les Spice Girls. De fet, elles són més intel·ligents perquè saben que se'ls acabarà aviat l'èxit i aprofiten per arreplegar tots els doblers que poden i viure de rendes. Molts escriptors ni tan sols veuen això». Així va definir Juristo el fenomen de les modes literàries i assegurà que «la gran majoria de les obres que es publiquen deixaran de ser conegudes molt ràpidament». Juristo també explicà que «és molt difícil saber que una obra tendrà trascendència en el futur. Tots ens guiam per uns criteris determinats».