Aquell mes de maig de 1860, en aquestes dates, Mallorca estava de festa. Una festa patriòtica, a l'estil romàntic. El «Batalló d'Astúries», que era part de la guarnició mallorquina, tornava a l'illa i ho feia amb una desfilada triomfal. Venien del conflicte bèl·lic entre Espanya i Marroc. Aquella guerra, declarada el 1859, havia estat una campanya breu però victoriosa, assenyalada per les derrotes dels musulmans a Castillejos, Tetuan i Wad-Ras. Anglaterra obligà Espanya a signar la pau després d'aquests èxits i O'Donnell, que tot el que volia era tenir ocupat l'exèrcit i l'opinió pública, fou nomenat Duc de Tetuan, i Prim, Marquès de los Castillejos. Així, el contingent balear de l'exèrcit expedicionari, va rebre per tot arreu l'homenatge de la població i en passar per davant de l'edifici de l'Inclusa Provincial, la modèlica institució de beneficència de les Germanes Agustines de l'Empar, fundada i dirigida per Mossèn Sebastià Gili Vives (Artà, 1811-Palma, 1894), aquelles monges, també emocionades pel retorn del soldats, sortiren als balcons i llançaren nombroses corones de llorer i rams de flors als homes que el poble veia com a herois indiscutibles.
Ho descriu un periodista del «Correo de Mallorca» però sembla una pàgina treta d'alguna obra d'Espronceda, el Duque de Rivas, Manzoni o Zorrilla. No lluny d'aquell edifici hi ha una làpida que d'alguna manera fa també referència al sacrifici de la joventut mallorquina en edat militar que fou també obligada a combatre, en diferents campanyes colonials, posteriors, a terres marroquines:
«En esta casa nació el Sr. Don Sebastián Vila i Olaria el dia 24 de enero de 1896. Herido varias veces en la campaña de Marruecos, murió heroicamente en Tifaruin el dia 18 de agosto de 1923. La nación le otorgó los empleos de capitán y comandante del cuerpo de infantería por méritos y servicios en la campaña y la Cruz Laureada de San Fernando. El ayuntamiento y pueblo de Palma le dedica solemnemente esta lápida el dia 12 de octubre de 1927. Pro Patria Mortuis, Honor et Pax». I a un dels seus llibres de memòries, Lluís Fàbregas ens conta que «hi hagué necessitat d'enviar els nostres soldats al Riff... Fou la famosa campanya del Mont Arruit i cap allà sortiren les bateries de muntanya de Mallorca i la Lleugera de Menorca. També sortí rumb al Marroc el Batalló d'Infanteria número 61, però per llicència del general Weyler, aquell batalló, hi anà en qualitat de reserva...»
Aquelles operacions militars en el Protectorat durarien vint anys, de 1907 a 1927, amb episodis com la guerra de Melilla de 1909, les derrotes espanyoles del Barranco del Lobo, la mobilització de reservistes que provocà la Setmana Tràgica de Barcelona, els enfrontaments de les tropes colonials dels generals Berenguer i Silvestre contra els rebels d'Abd-el-Krim i el desembarcament d'Alhucemas.
