Com es sol esdevenir amb personatges del segle XVIII de confús bressol, Cagliostro, segons alguns investigadors de càlculs hipotètics, naixia tal dia com avui a Palerm. El seu veritable nom i cognoms, Giuseppe Balsamo Bacconieri, foren substituïts per ell mateix, tot prenent el llinatge de la seva padrina, Vicenza Cagliostro, i es feia anomenar comte de Cagliostro. La seva carrera en matèria de ciències ocultes començà en el monestir de les monges de la Caritat, on treballava com a ajudant de farmàcia i tingué, per això mateix, accés, mitjançant el seu mestre, a l'alquímia clàssica. El 1777 el trobam a Anglaterra, on fou condemnat per robatori, però és que abans, a la seva Sicília, ja havia portat una existència de bordells, gateres i estafes, canviant sempre seguit de nom. Després, aquella vida aventurera el dugué arreu d'Europa.
Va fer estades, més o menys llargues, a Bèlgica, Letònia i Rússia, per instal·lar-se llavors a Polònia. Trobant-se a Varsòvia, es féu anomenar el «Gran Copte» dels ritus egipcis de la maçoneria local. Sembla impossible, però fou acollit amb grans honors pels francmaçons de la lògia polonesa. El 1781, s'havia traslladat a Estrasburg i era professor d'ocultisme. Amb aquest bagatge, guaria els malalts, de vegades de formes que semblaven miraculoses. Fou tant així la cosa, que la seva fama arribà a París i Cagliostro fou convidat amb la seva muller, Lorenza, a visitar aquella capital. A França estant, fou protegit fins i tot pel cardenal de Rohan, que havia restat embadalit quan l'ocultista li ensenyà com era el seu mètode de la regeneració física. El cardenal l'introduí, després, a la Cort i ja sempre emprant el títol de Comte de Cagliostro donà cursets de màgia a la gent aristocràtica i la mateixa família reial, una feina per la qual cobrava cent lluïsos per persona, una quantitat ben alta en aquella època. A causa d'aquell famós afer del «collar de la reina», del qual féu referència literària Dumas, el cardenal de Rohan caigué en dissort al davant del rei i per por de represàlies, Cagliostro i la seva dona abandonaren França. Anaren aleshores a Roma i, allà el mag pogué reunir al seu entorn nombrosos seguidors i clients. Però Lorenza, la seva dona, capturada per la Inquisició, confessà que el seu marit feia de bruixot i tot fent de bruixot havia comès moltíssimes estafes. Ella fou perdonada de la seva complicitat pel Sant Ofici, però Cagliostro fou condemnat a mort. Tanmateix, tingué sort que li fos commutada la pena i s'enfrontà, aleshores, a la presó perpètua. Morí el 1795 en el calabós.
