Tal dia com avui i al llarg d'aquell mes de desembre, l'equip de
futbol de Hans Gamper feia els primers exercicis de pilota i
disputava els primers partits contra un altre jovent entusiasta de
Catalunya. Tot havia començat amb una petita nota publicada, ja
avançat el mes d'octubre a un setmanari anomenat Los deportes i que
deia el següent: «El nostre amic i company Mister Hans Gamper, de
la secció de Foot-Ball de la Societat Els Esports i antic campió
suís, desitjós de poder organitzar alguns partits a Barcelona,
prega a tots quants sentin afecció per l'esmentat esport es posin
en contacte amb ell, dignant-se amb tal objecte a passar per
aquesta redacció els dimarts i els divendres a la nit de 9 a
11».
La crida no va caure dins un sac foradat. El 29 de novembre se
celebrava en el gimnàs Solé la primera reunió amb la presència de
dotze al·lots. Es creava el Football Club Barcelona. Així doncs, el
reclam de Hams Gamper, aquell que organitzava partits de futbol al
poble de Sant Gervasi de Cassoles, fou tot un èxit. És clar que els
primers temps foren molt difícils, que Gamper va estar en dansa
cercant un camp de joc i un local social. La manca de doblers va
estar a punt de fer desaparèixer el team però se'n sortiren. En
temps de la Guerra Civil aquest esport tenia ja tants seguidors que
es conten anècdotes ben curioses, com totes aquelles que vaig
narrar a la meva trilogia sobre el conflicte 36-39 (No Passaran!,
El misteri del Cant Z-501 i La Guerra Secreta de Ramon Mercader)
... i de les quals me'n restaren moltes dins el tinter, com la
d'aquell partit de futbol jugat prop de Gandesa entre franquistes i
republicans, en un moment de treva imposada per la gran afecció
esportiva del moment dins un bàndol i l'altre. Acabat el joc,
prosseguí la batalla de les bombes, les metralladores i els
fusells. I jugar a futbol era, també, un dels passatemps més
practicats als camps de concentració d'Argelés i voltants entre les
tendes de campanya dels exiliats a França, el 39. I en els camps de
concentració d'aquí, els presoners, vençuts, que purgaven haver
combatut sota la bandera tricolor. Però el futbol anà molt bé al
Règim, puix era, compaginat amb els espectacles taurins, la gran
festa dels diumenges. Les passions polítiques, sempre prohibides,
foren xuclades per la passió del futbol. I és d'aquesta manera que
el Barcelona FC esdevingué quelcom més que un equip, és a dir, una
manera d'expressar a Madrid i arreu d'Espanya que Catalunya encara
existia, que era un gallet de primera divisió i que podia fer besar
la gespa al Reial Madrid, a l'Atlètic de Madrid i a qualsevol team
mesetari que se li posàs al davant. Altres equips catalans, Espanya
Industrial, Espanyol, contribuïren certament al ball de la confusió
però al mateix temps venien a donar suport a l'empenta d'una
joventut esportiva al Principat que rivalitzava amb victòries a la
de la Vila i Cort. Noms més que consagrats com Josep Samitier o
Lasly Kubala ompliren èpoques glorioses del club blaugrana. I avui,
els culers continuen dient que el Barça és més que un equip i la
bandera del Barça i la quatribarrada com el positiu i el negatiu de
la mateixa fotografia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.