Èxit de públic a la presentació de ‘L’abraçada hermafrodita dels caragols’ de Bartomeu Bagur Froilan a Quars Llibres

L’acte va ser presentat per Àngels Cardona, la qual, de manera molt intel·ligent, no es limità a fer una presentació lineal sinó que a cada passa que feia proposava una qüestió relacionada amb el llibre o la poesia en general. D’aquesta manera, la presentació fluïa com si fos una tertúlia. Es referí als diversos trams en els quals està estructurat el llibre: un diàleg amb ell mateix i també un viatge en el temps per retrobar-se amb la seva infantesa, amb les persones absents, etc.

Bartomeu Bagur parlà de les motivacions per escriure els poemes: l’amor, el desamor, la naturalesa, el pas del temps, la mort, l’origen i la transcendència de les coses. Aleshores ens recordà la importància del tema de la memòria. Ens explicà que al llibre s’hi reflecteix la memòria íntima, l’infant que va ser. Des del món interior es passa al món exterior, és a dir, a la part més social. A la pregunta sobre si avui en dia val la pena escriure poesia, Bartomeu Bagur contestà, gairebé de manera contundent: «Sí, jo pens que és necessari parlar d’amor i d’esperança i que, sobretot, s’ha de parlar des de l’amor i des de l’esperança». També afirmà que la poesia és intemporal, que sobrepassa tots els límits i que s’adapta a totes les circumstàncies. Igualment, confessà que s’havia sentit sempre atret per aquells poetes reivindicatius i combatius, per tots aquells que escriuen poesia social i crítica. Afirmà que hi ha poetes que mostren l’amor per la nostra terra, les persones i la llengua. També va fer referència als poetes que fan un clam amb la seva paraula contra la injustícia i una defensa dels valors universals.

Al final de la presentació, Àngels Cardona destacà el fet que al llibre hi desfilen formigues i caragols, en lloc de dragons o centaures. Bartomeu Bagur explicà que les formigues i els caragols actuen de fil conductor del poemari i que aporten coherència al conjunt del llibre.

En acabar, delectaren els presents amb un breu recital de poemes de L’abraçada hermafrodita dels caragols de la mà de M. Victòria Secall i Joan Cabalgante. No cal dir-ho, però l’acompanyament musical de la violinista Guida Sbert afegí un punt de qualitat a l’acte.