A París, al costat de la seva esposa Hanska, mor, tal dia com avui, de nit, Honoré de Balzac, el cronista de la Comèdia Humana, que ha passat l'hivern molt malalt, atacat d'hidropesia, gota, gangrenes i abscessos. Els sofriments han estat, doncs, en els darrers dies i les darreres hores, intensos. «La història de la meva vida "havia dit" és la història de la meva feina» i així és. El balanç d'aquesta feina són vuitanta-cinc novel·les completes. Però qui era Balzac? Fill de Bernard-François, un funcionari parisenc, i de Laure Sallambier, havia nascut la primavera del 1799 a Tours i la família es traslladà a París el 1814. En acabar en batxillerat, Balzac es matriculà a la Facultat de Dret. Atret, però, per la literatura, va prometre a son pare que es sabria guanyar la vida escrivint llibres. Així i tot, els primers anys d'escriptor foren molt difícils, un autèntic fracàs. Als vint-i-sis anys i per tal de poder publicar les obres que els altres li rebutjaven, va comprar la impremta Laurens per seixanta mil francs i es va fer editor. També en aquest cas, no tenint fusta d'empresari, les coses li anaren malament. Publicà la seva novel·la Els xuans, que marcava el camí cap a la nova novel·la realista i fou un èxit de crítica però un fracàs en les vendes. Tanta sort que el 1829, amb el llibre Fisiologia del matrimoni aconseguia l'èxit comercial i de crítica. N'exhaurí l'edició. Començà a gaudir de fama i un dels seus amics-enemics, Gustave Flaubert, bon literat però corrupta persona, tortuosa, sòrdida i de mala bava, l'hagué d'aplaudir, mig menjat per l'enveja. Honoré de Balzac, que no patia de la pederàstia de Flaubert, tingué al llarg de tota la seva vida un gran amor, la comtessa Hanska, que havia conegut a Ginebra el 1833 i amb la qual no es pogué casar fins a disset anys després. Una dècada després d'haver-la coneguda i de la qual restava totalment enamorat, moria el marit de la comtessa i passat un mes, Balzac, decidit a casar-se amb ella, la cercava i l'assetjava amb total apassionament. Després de passar tots dos un estiu a Sant Petersburg, Hanska és pressionada pels seus administradors i advocats que la volen convèncer de deixar el novel·lista, al qual consideren malgastador de fortunes. Tanmateix, l'amor ja és massa madur i els entrebancs no eviten que Balzac i Hanska es reuneixin el 1845. Es casen quatre anys després però ja Honoré sofreix una hipertròfia cardíaca i a Berditxev tots dos estan malalts. Viatjaran després a París cercant la salut i a París s'acabarà aquesta història. La gegantina obra novel·lística de la Comèdia Humana resta, però, com a testimoni del que és un veritable escriptor, no com aquestes ànimes de pega dolça que diuen haver revisat un paràgraf al llarg de tres o quatre anys perquè res més els surt de la seva carabassera. El veritable escriptor és aquell que sempre fa feina perquè sempre està inspirat. És a dir, Balzac.