cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

Cortés torna a Mèxic després de mort (1562)

78656

Les despulles d'Hernán Cortés (1485-1547) són embarcades i traslladades al convent franciscà de Tezcuco, on reposen alguns anys i passen després al monestir del mateix orde a Ciutat de Mèxic.

El 1823 desapareixen i mai més no se n'ha sabut res. La venjança de Moctezuma i Guatmocín? Hernán Cortés, conqueridor, nascut a Medellín, Badajoz, s'apoderà de tot l'Imperi asteca després de fer-ne presoner l'emperador. Després, les coses se li giraren i, expulsat de Mèxic, la ciutat, passà la famosa «nit trista», en la qual moriren quasi totes de les seves tropes. Amb els supervivents es va refer i va vèncer els indis a la batalla d'Otumba. Retornà a Espanya el 1540 i durant set anys seguí l'emperador Carles I per aconseguir el favor d'aquest i cercant que el monarca li reconegués els mèrits de la seva conquesta i el compensàs econòmicament i moralment. No fou així. Com tampoc no ho havia estat amb Cristòfor Colom. Els reis d'Espanya eren mals pagadors. I això que Hernán Cortés havia vingut de Nova Espanya, que era el nom colonial de Mèxic, el 1516, per participar en la conquesta d'Alger, una expedició que concentrà la seva flota a Palma, on es proveí de més tropa, subministraments de tota casta i queviures, deixant l'illa més pelada que el cap d'un soldat novell. En aquella acció, Cortés, que es comportà de valent però sense cap profit, sofrí com tota l'armada espanyola una gran derrota i en el naufragi d'aquesta aventura perdé la major part dels seus béns. Sis anys reclamà quelcom més que bones paraules i cops amistosos per l'espatla. A la fi , amargat i decebut, moria a Castilleja de la Cuesta, prop de Sevilla, el dos de desembre de 1547. I això que el 1526 havia escrit : «Que Déu Nostre Senyor ajudi els meus capitans i encara que Vós sa Majestat em privi dels seus favors, jo l'he de servir, perquè no és possible que per més temps Vossa Majestat ignori els meus serveis i per tal que així no sigui, ja faig els meus deures i a tothom tenc satisfet i són conegudes les meves fetes i la lleialtat amb les quals les he portades a terme i no vull altre privilegi per als meus fills que el que em correspon. Invictíssim Cèsar, que Déu Nostre Senyor uns conservi la vida i el molt poderós estat de Vossa Sacra Majestat i l'augmenti per llargs temps, que és el que Vossa Majestat desitja...».

Pobre ingenuïtat la dels aventurers idealistes que es jugaven la vida per una Corona, a l'altre cap de món i moltes de vegades eren pagats amb un pet reial, rebent més favors un poeta que mai no s'havia banyat el cul que els que havien eixamplat els territoris del tirà. I això que intel·lectualment Hernán Cortés no era cap beneit. De llinatge noble però de fortuna molt modesta, estudià llatí, gramàtica i lleis a la Universitat de Salamanca. Abans de graduar-se abandonà les aules i marxà a Cuba, amb l'expedició del seu parent Nicolás de Ovando.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.