Divisió d’opinions. El 60,08% dels nostres lectors consideren que l’acord PP-Vox per a l’aprovació dels pressuposts pot «ajudar a refermar l’hegemonia del bloc de dretes». Per contra, el 39,92% considera que l’acord del Govern amb l’extrema dreta «mobilitzarà de nou el centre i l’esquerra i el PP s’enfonsarà». L’enquesta ha estat tot un èxit de participació amb gairebé 500 vots.
Els grups parlamentaris del PP i Vox han pactat, arran de l'acord per a aprovar els pressupostos autonòmics de les Balears d'aquest 2025, modificar la llei educativa per arraconar el català i imposar el castellà com a llengua vehicular. Igualment, el pacte inclou la derogació de la llei de Memòria Democràtica. Unes mesures regressives que ha generat una onada de rebuig entre la societat de les Illes Balears.
Així consta en el document consensuat i rubricat pels portaveus en el Parlament de tots dos partits, Sebastià Sagreras i Manuela Cañadas, després que la setmana passada el Consell de Govern hagi donat llum verda al projecte de llei de pressupostos. Les mesures recollides estableixen les bases de col·laboració perquè Vox doni suport als pressupostos i «són reflex dels valors compartits i del compromís de totes dues formacions».
Entre altres assumptes, l'acord contempla la derogació de la llei de Memòria Democràtica de les Balears, cosa que estava previst que es dugués a terme a la fi de l'any passat, però que els vots del PP i de l'esquerra varen impedir. Conservadors i neofeixistes han pactat avançar en el pla de segregació escolar per motiu de llengua, «garantint els recursos suficients per a la seva aplicació en educació primària i la seva extensió a secundària durant el pròxim curs 2025-2026».
PP-Vox han pactat que hi hagi un centre educatiu al pla de segregació en totes les comarques de les Illes abans de final de legislatura i que els pares puguin triar la primera llengua d'ensenyament dels seus fills emplenant la matrícula de manera telemàtica. Així mateix, es pretenen ampliar les adaptacions curriculars i l'exempció de l'avaluació de llengua catalana per a alumnes de famílies que es desplacen de manera temporal per raons degudament justificades a les Balears i permetre que en aquelles oposicions per a places docents de molt difícil cobertura només s'hagi d'acreditar el coneixement de català una vegada obtinguda la plaça.
També han pactat que la nota necessària en finalitzar ESO i Batxillerat per a obtenir el títol de català B2 i C1, respectivament, a la nota requerida pels criteris del marc europeu de llengües de referència i garantir l'obtenció del certificat per part dels alumnes que cursen un any acadèmic fora de l'Estat sempre que no sigui el darrer curs de la respectiva etapa educativa.
El document també contempla una bateria de mesures per a tractar de garantir que a tots els formularis i tràmits de l'administració pública dirigits als ciutadans s'imposi el castellà i una desaparició paulatina del requisit de català per accedir a la Funció Pública. En matèria de migració també han pactat mesures com no acollir més menors migrants no acompanyats procedents del repartiment d'altres comunitats autònomes ni finançar nous centres d'acolliment per a aquest col·lectiu a les Balears.
Onada de rebuig a l’acord
Aquestes mesures han suposat una onada de rebuig entre la ciutadania de les Illes Balears. A banda de l’oposició central dels grups d’esquerres, entitats com l’OCB, l’IEE, els sindicats educatius, les entitats socials i l’Assemblea de Docentshan carregat contra l’acord que consideren una «vergonya» democràtica que dona ales als postulats dels ultres. En aquest sentit, no es descarten mobilitzacions a grans escala.
Sigui com vulgui, per les respostes dels nostres lectors, se’n desprèn que la ciutadania reclama una major implicació dels poders públics en la defensa de la llengua, i no vendre la identitat a canvi de poder refermar l’hegemonia d’una dreta que balla al so dels ultres d’extrema dreta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.