La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, es reunirà el proper dijous al Palau de la Generalitat per establir estratègies conjuntes per a una millora del finançament. Les dues comunitats autònomes tenen interessos comuns i reclamen que s’acompleixi el principi d’ordinalitat i es faci efectiva una condonació del deute amb l’Estat. El viatge a Barcelona també servirà perquè, per primer cop, la cap de l’Executiu balear participi a la Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull. A la reunió s’han d’aprovar els comptes de la institució per a l’any 2017.
Cal recordar que, en la darrera liquidació del sistema de finançament autonòmic de 2014, Catalunya passà del tercer lloc, entre comunitats autònomes per recursos segons la seva capacitat tributària, al desè, després d’aplicar el sistema de finançament (fons de garantia). D’altra banda, les Illes Balears passaren del segon al novè lloc.
Aquest encontre és una devolució de la primera reunió oficial entre ambdues comunitats, que va tenir lloc el passat més de maig, i s’emmarca dins la ronda d’aliances que el Govern de les Illes Balears ha establert també amb les comunitats del País Valencià, la Regió de Múrcia i les Canàries.
A la cimera, celebrada al Consolat de Mar i al Santuari de Cura, ambdós presidents varen acordar construir un front comú per reclamar un finançament més just i poder atendre els problemes d’infrafinançament que pateixen històricament ambdues comunitats per part de l’Estat. Els dos mandataris autonòmics també varen anunciar l’economista menorquí Guillem López Casasnovas com a integrant d’una comissió d’experts amb l'objectiu de dissenyar un nou sistema de finançament.
En aquella jornada, Armengol va recordar que Catalunya és un territori amb vincles culturals innegables. Aquests vincles no només s’han de quedar en la relació cultural. Ara és el moment d’iniciar acords més amplis, com ara el finançament autonòmic.
En el que va ser el primer encontre oficial entre els dos presidents, la presidenta de les Illes Balears va assegurar que hi ha una injustícia financera que afecta tant Catalunya com les nostres illes. Compartim el fet de ser maltractats per part de l’Estat central. Per això reclamam una millora del finançament i, en el cas de les Illes, un nou Règim Especial que ens compensi els costs de la insularitat. Puigdemont, per la seva part, va destacar la voluntat de fer un treball conjunt i compartit, en benefici directe dels ciutadans de les dues comunitats, tant en l’àmbit cultural, com en els àmbits de les infraestructures i del finançament.
Ambdós mandataris també varen anunciar que les Illes Balears passaven a formar part de la taula conjunta per l’eix del Corredor del Mediterrani, juntament amb Catalunya i la Comunitat Valenciana.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
feixista,
segons
en
"Tià"
fals.