cielo claro
  • Màx: 22.41°
  • Mín: 13.08°
22°

La Fundació Jaume III rebutja que els llibres de text bandegin l'article salat

Roda de premsa de presentació de l'informe "¿S'adapten bé es llibres de text a ses modalitats balears?". | Rodrigo Díaz

La Fundació Jaume III constata que els llibres de text de tres grans editorials corresponents als nivells de primer, tercer i cinquè de Primària estan poc o gens adaptats a les modalitats lingüístiques insulars, i lamenten que en general es comprova un "desterrament" de l'article baleàric.

En roda de premsa, el portaveu de l'entitat, Joan Font Rosselló, i el filòleg i patró Xavier Pericay, han presentat els resultats d'un informe que han fet amb un buidatge de pàgines triades aleatòriament de llibres que actualment estan presents a les aules de Balears.

Font ha explicat que per a l'estudi no han utilitzat el model de llengua que defensa la Fundació, i en comptes d'això han optat per les "solucions normatives" reconegudes per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), acompanyades per algunes "excepcions" que no hi són, però sí que recull el Diccionari Català-Valencià-Balear, i a més tenen "segles d'ús".

Amb aquesta particular base teòrica han analitzat els recursos acadèmics, comprovant que l'adaptació a les formes illenques és “insuficient”, sobretot pel que fa a l'ús de l'article salat, la irrupció de modismes provinents del català central, o una “mescladissa” de vocabulari –'portar' i 'dur' per exemple- en diferents passatges del mateix llibre.

«Llengua viva»
Segons els representants de la Fundació, aquest treball cerca “sensibilitzar els mallorquins del fet que a les escoles s'ensenya un català que té poc a veure amb la llengua viva del carrer”, quelcom atribuït als canvis que durant anys s'han produit pel que fa a la política lingüística, i rere els quals hi veuen certes “directrius polítiques”.

Per posar fre a la situació i impulsar una major adaptació, la Fundació Jaume III preveu reunir-se amb la conselleria d'Educació i amb les editorials. En tot cas, afirmen que els contactes amb la Universitat de les Illes Balears –la institució consultiva en matèria de llengua catalana assenyalada per l'Estatut d'Autonomia de les Illes- estan en punt mort, i que la relació amb el departament de Filologia catalana és “nul·la”.

És millor, han dit, la connexió amb diverses plataformes educatives de recent creació que lluiten per un nou model a l'ensenyament, i també les que han mantengut amb certs mitjans de comunicació que “ja han anat incorporant modismes propis que fins ara no havien contemplat”.

Jaume Corbera, un 'símbol'
Mentre a la Fundació lamenten la “falta de voluntat” del món científic de fer cas a la seva visió filològica, assenyalen com a paradigmàtiques diverses intervencions del professor de Dialectologia del departament de Filologia catalana de la UIB, Jaume Corbera, la primera a un article publicat a dBalears.cat fa poc més d'un any, sota el títol El PP està en contra de les modalitats, i que es clou amb la següent petició: “No deixem ni un segon més que els majors enemics de la nostra llengua es presentin com els seus vertaders defensors”.

A continuació, Font ha destacat amb “profunda admiració” unes altres línies de Corbera a l'obra Represtigiar les modalitats, que expressen literalment: “Mantenir la riquesa sinonímica dins la llengua i rescatar les nostres maneres de dir tradicionals no es pot veure mai com una concessió al localisme o al folklorisme, ni molt manco al gonellisme. No es tracta, de cap manera, de fomentar el particularisme, sinó, senzillament, de reconèixer i valorar les particularitats que històricament ens han caracteritzat”, un camí que a la Jaume III afirmen que estan compromesos a recórrer.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Arruix feixisme foraster, fa mes de 9 anys

Els feixistes espanyolistes mai no acabareu amb sa nostra llengua i sa nostra cultura.
Ho teniu ben fotut, merdetes espanyolistes.

Valoració:-3menosmas
Per Ilustrado, fa mes de 9 anys

Iluso,hahahahahahaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ayay que romprè aiguas,haaaaahaaahaaaaaaaaaaaaa.

Valoració:0menosmas
Per arg, fa mes de 9 anys

En los años 1533, 1595, 1812 y 1840 D. Juan Pastrana, D. J. Binimelis , D. Antonio Cervera y D. Pere Antoni Figueras, respectivamente, publicaron las primeras gramáticas mallorquinas, aunque en 1496 ya encontramos una gramática mallorquina-lemosina escrita por D. J. Dameto. En 1780 los Hermanos Antonio y Juan Ramis i Ramis y en 1786 D. Antoni Febrer i Cardona, también publicaron las menorquinas. Llegando a 1835 cuando la gramática mallorquina de D. José Amengual fue difundida y estudiada en los colegios de la isla. Dicha gramática fue revisada y reeditada en 1872 por el mismo autor, y fue denominada "mallorquina" porque, durante esos años y hasta la primera República española, las Baleares ostentaban el título y nombre de Reino de Mallorca.

En cambio, hasta 1870 sólo se sabe de dos ediciones gramaticales de la lengua catalana, una de D. Ignaci Ferreres, en 1827, y otra de Antonio de Bofarull, en 1874. Y no fue hasta 1918 cuando se publica la primera gramática catalana de Pompeu Fabra aceptada por el Institut d´Estudis Catalans. Sí. Los mismos que acaban de organizar el simposio “Espanya contra Catalunya”. Su falta de rigor histórico y filológico no ha cambiado con los años.

También los primeros diccionarios mallorquines fueron anteriores a los catalanes.

Por otra parte, la fonología, la morfosintaxis y la semántica, demuestra las clarísimas diferencias entre el balear y el catalán, aunque procedan de un tronco común latino. Dichas diferencias se encuentran en los sonidos, en la acentuación, en los artículos, en las preposiciones, en los verbos, en el significado de las palabras, en los giros lingüísticos, etc.

Aunque, sobre todo, son los datos históricos los que desmontan con mayor contundencia el pancatalanismo cultural y político que se les enseña en las escuelas a los niños de Baleares desde hace años: Con la conquista y asentamiento romano se introdujo el latín que mezclada con el sustrato lingüístico anterior marcó el inicio de nuestra actual lengua romance. Cuya denominación “balear” también es histórica.

Al dividir los romanos Hispania en seis provincias, una de las cuales era la baleárica, nuestra lengua pasó a conocerse como "balearico eloquio" o lengua balear. El balear siguió enriqueciéndose con los vándalos, el imperio Bizantino y los godos. Hasta que llegaron los musulmanes que respetaron y enriquecieron la lengua y costumbres existentes hasta entonces. Es a partir de esta época, y hasta el siglo XIX, cuando nuestra lengua empieza a llamarse "romans", con sus variedades en Menorca, Ibiza y Formentera.

Y así hasta 1229. Fecha clave para los que defienden que en Baleares se habla catalán gracias a la supuesta repoblación de las islas por parte de catalanes con la venida del Rey Jaime I y sus huestes. Repoblación que no se produjo, al menos con un número tan importante para cambiar el habla a una población mallorquina que en aquella época ya contaba con sesenta mil habitantes. Prueba de que no hubo tal repoblación es la ausencia total de vestigios catalanes en Baleares: Las tradiciones, la arquitectura, los nombres propios, los nombres de pueblos, la música, los bailes, la forma de vestir, gastronomía, folklore, etc. Todo es distinto.

Además, el Rey Jaime I de Aragón no trajo el catalán, sencillamente porque este no existía como tal. El Rey hablaba romance aragonés, montpellerés y latín. Escribía en latín y en lemosín por ser lenguas al uso culto. Así, Jaime I, en el libro de la historia de su vida, escrito en lemosín por el propio monarca, nos dice que antes del Desembarco en Santa Ponsa, junto al islote de Pantaleu, frente al actual San Telmo, antes llamado La Palomera, habló con un nativo isleño y se entendió sin necesidad de traductor. Sin embargo, con los emisarios del Wali de Mayúrqa (Mallorca), tuvo necesidad de un intérprete de lengua árabe.

Estos apuntes son un breve resumen de la ingente información histórica, gramatical, y cultural cuyas fuentes se pueden consultar en archivos históricos y obras citadas. Y que, como mínimo, deberían hacer dudar sobre la catalanidad de nuestra lengua y cultura a las personas con pensamiento abierto y espíritu crítico.
Bienvenidas sean las entidades que, sin ambigüedades, se sumen a esta lucha por la verdad histórica y lingüística que desde hace muchos años llevan a cabo particulares y organizaciones cívicas y culturales. Todos somos necesarios. Porque, si el actual artículo 35 del Estatuto de Autonomía se muestra insuficiente para proteger, estudiar y promocionar nuestras modalidades lingüísticas, tal como demuestra la última publicación oficial al respecto, debemos exigir a nuestros gobernantes que lleven a cabo los cambios legislativos oportunos para denominar oficialmente a nuestra lengua co-oficial como siempre la hemos llamado, y crear la Institución o Academia que establezca la normativa que aprendan en las escuelas y universidades las futuras generaciones. Teniendo en cuenta las obras que nos llegan desde el siglo XVI, de Amengual en el XIX, y de Alcover en el XX, hasta la actualidad, con los estudios realizados, por ejemplo, por la Academia de la Lengua Balear, o por eruditos como Antonio Roig Artigues, entre otros muchos

Valoració:2menosmas
Per carta a un panca de un mallorquí, fa mes de 9 anys

Carta a un ciutadà català:
Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona!) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Junqueras o al Sr. Bosch, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina”, “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Junqueras fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Molt de greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.

Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.Una aferrada

Valoració:1menosmas
Per ALM, fa mes de 9 anys

Que en dius, Mallorquinista, de dois i de mentides! Es clar que si els teus mestres han estat els "académicos" de l'Academia de la Lengua Balear tenguis una confusió mental que només es pot desfer dedicant el temps necessari a l'estudi seriós de la nostra llengua i de la nostra història, cosa que supòs que no estàs dispost a fer, perquè no hi ha pitjor sord que aquell qui no vol escoltar. I el que no és acceptable és que et posis a donar lliçons d'allò que no saps.

Valoració:2menosmas
Per Mallorquinista, fa mes de 9 anys

En los años 1533, 1595, 1812 y 1840 D. Juan Pastrana, D. J. Binimelis , D. Antonio Cervera y D. Pere Antoni Figueras, respectivamente, publicaron las primeras gramáticas mallorquinas, aunque en 1496 ya encontramos una gramática mallorquina-lemosina escrita por D. J. Dameto. En 1780 los Hermanos Antonio y Juan Ramis i Ramis y en 1786 D. Antoni Febrer i Cardona, también publicaron las menorquinas. Llegando a 1835 cuando la gramática mallorquina de D. José Amengual fue difundida y estudiada en los colegios de la isla. Dicha gramática fue revisada y reeditada en 1872 por el mismo autor, y fue denominada "mallorquina" porque, durante esos años y hasta la primera República española, las Baleares ostentaban el título y nombre de Reino de Mallorca.

En cambio, hasta 1870 sólo se sabe de dos ediciones gramaticales de la lengua catalana, una de D. Ignaci Ferreres, en 1827, y otra de Antonio de Bofarull, en 1874. Y no fue hasta 1918 cuando se publica la primera gramática catalana de Pompeu Fabra aceptada por el Institut d´Estudis Catalans. Sí. Los mismos que acaban de organizar el simposio “Espanya contra Catalunya”. Su falta de rigor histórico y filológico no ha cambiado con los años.

También los primeros diccionarios mallorquines fueron anteriores a los catalanes.

Por otra parte, la fonología, la morfosintaxis y la semántica, demuestra las clarísimas diferencias entre el balear y el catalán, aunque procedan de un tronco común latino. Dichas diferencias se encuentran en los sonidos, en la acentuación, en los artículos, en las preposiciones, en los verbos, en el significado de las palabras, en los giros lingüísticos, etc.

Aunque, sobre todo, son los datos históricos los que desmontan con mayor contundencia el pancatalanismo cultural y político que se les enseña en las escuelas a los niños de Baleares desde hace años: Con la conquista y asentamiento romano se introdujo el latín que mezclada con el sustrato lingüístico anterior marcó el inicio de nuestra actual lengua romance. Cuya denominación “balear” también es histórica.

Al dividir los romanos Hispania en seis provincias, una de las cuales era la baleárica, nuestra lengua pasó a conocerse como "balearico eloquio" o lengua balear. El balear siguió enriqueciéndose con los vándalos, el imperio Bizantino y los godos. Hasta que llegaron los musulmanes que respetaron y enriquecieron la lengua y costumbres existentes hasta entonces. Es a partir de esta época, y hasta el siglo XIX, cuando nuestra lengua empieza a llamarse "romans", con sus variedades en Menorca, Ibiza y Formentera.

Y así hasta 1229. Fecha clave para los que defienden que en Baleares se habla catalán gracias a la supuesta repoblación de las islas por parte de catalanes con la venida del Rey Jaime I y sus huestes. Repoblación que no se produjo, al menos con un número tan importante para cambiar el habla a una población mallorquina que en aquella época ya contaba con sesenta mil habitantes. Prueba de que no hubo tal repoblación es la ausencia total de vestigios catalanes en Baleares: Las tradiciones, la arquitectura, los nombres propios, los nombres de pueblos, la música, los bailes, la forma de vestir, gastronomía, folklore, etc. Todo es distinto.

Además, el Rey Jaime I de Aragón no trajo el catalán, sencillamente porque este no existía como tal. El Rey hablaba romance aragonés, montpellerés y latín. Escribía en latín y en lemosín por ser lenguas al uso culto. Así, Jaime I, en el libro de la historia de su vida, escrito en lemosín por el propio monarca, nos dice que antes del Desembarco en Santa Ponsa, junto al islote de Pantaleu, frente al actual San Telmo, antes llamado La Palomera, habló con un nativo isleño y se entendió sin necesidad de traductor. Sin embargo, con los emisarios del Wali de Mayúrqa (Mallorca), tuvo necesidad de un intérprete de lengua árabe.

Estos apuntes son un breve resumen de la ingente información histórica, gramatical, y cultural cuyas fuentes se pueden consultar en archivos históricos y obras citadas. Y que, como mínimo, deberían hacer dudar sobre la catalanidad de nuestra lengua y cultura a las personas con pensamiento abierto y espíritu crítico.
Bienvenidas sean las entidades que, sin ambigüedades, se sumen a esta lucha por la verdad histórica y lingüística que desde hace muchos años llevan a cabo particulares y organizaciones cívicas y culturales. Todos somos necesarios. Porque, si el actual artículo 35 del Estatuto de Autonomía se muestra insuficiente para proteger, estudiar y promocionar nuestras modalidades lingüísticas, tal como demuestra la última publicación oficial al respecto, debemos exigir a nuestros gobernantes que lleven a cabo los cambios legislativos oportunos para denominar oficialmente a nuestra lengua co-oficial como siempre la hemos llamado, y crear la Institución o Academia que establezca la normativa que aprendan en las escuelas y universidades las futuras generaciones. Teniendo en cuenta las obras que nos llegan desde el siglo XVI, de Amengual en el XIX, y de Alcover en el XX, hasta la actualidad, con los estudios realizados, por ejemplo, por la Academia de la Lengua Balear, o por eruditos como Antonio Roig Artigues, entre otros muchos

Valoració:1menosmas
Per Cosme, fa mes de 9 anys

El mediocre Pericay, un Torquemada de pa amb fonteta, debel·lador d'independentistes a l'ABC, per què no se'n va a Madrid i ens deixa tranquils. És realment patètic sentir-lo parlar en una barreja de mallorquí i barceloní sense cap genuïnitat.

Valoració:2menosmas
Per rater, fa mes de 9 anys

El mallorquí és més antic que el català????
Quines coses s'aprenen per aquí.
D'altres, en comptes de sentit pedagògic, el que tenen és sentit escatològic.
I és que quan no es tenen arguments...encara queden els insults.

Valoració:6menosmas
Per arruix feixisme pancatalanista, fa mes de 9 anys

Els feixistes pancatalanistas mai acabareu amb sa nostra llengo i sa nostra cultura.
Ho teniu ben fotut, merdetes catalanistes

Valoració:-10menosmas
Per Ropit., fa mes de 9 anys

Andalusia també reclama els seus Drets lingüistics.

Proyehto de zihtema d’ehkritura de l’abla d’Andaluzía.

Paeze mentira ke, yebando kazi kwarenta añoh ehkribjendo en andalúh, aya tenio ahora ke ponerme de to priza a redahtáh ehtah línjah pa ke la ente amiga ke z’ehtá metjendo en ehto de la’hkritura de l’andalúh pwean leéh mih ehkritoh.

Eh ke yo zi una miiya bagiyo j un dia por otro ba pazando er tjempo zin azéh na, pero komo loh amigoh me l’an pedio me bi a ponéh a azéh argo ke pwea ehplikáh er porké d’abéh yegao yo ar zihtema ke zigo.

A ehtoh gwenoh amigoh leh deberé zjempre ke z’argan fihao en mi zihtema j ke m’argan imbitao a dezarroyahlo.

Zon ehta tarea, ke zobrepaza mih entelekjah j el ehwerzo ke ago ahkí loh ke me ba deáh gwahnio der to.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente