cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
29°

El PP renega de les quatre barres al Parlament

Els diputats de MÉS duen la senyera al ple, causant l'enuig de la presidenta de la Cambra. Finalment, el corró popular s'imposa i toma les esmenes a la Llei de Símbols

La presidenta de la Cambra, Margalida Durán, ha criticat la postura dels econacionalistes.

Més per Mallorca

El grup parlamentari MÉS ha col·locat un llaç quadribarrat al faristol d'intervencions del Parlament durant el debat de les esmenes a la totalitat de devolució de la llei de símbols.

El diputat menorquí d'aquesta formació, Nel Martí, ha col·locat la senyera durant la seva intervenció, que ha estat interrompuda per la presidenta de l'hemicicle, Margalida Durán, amb l'objectiu que la retirés.

Després d'accedir a la seva petició, el portaveu de MÉS, Biel Barceló, l'ha tornat a col·locar damunt del seu escó. Durán ha reiterat la seva petició i quan un ordenança ha anat a retirar-la, la portaveu adjunta Fina Santiago se l'ha posat com si fora una bufanda.

La intervenció de Martí s'ha vist interrompuda novament, ja que els parlamentaris econacionalistes l'han tornat a col·locar sobre els escons de la seva formació.

Part de la nostra identitat
Segons aquests, la iniciativa legislativa pretén una «escola que remet al franquisme». En opinió de Martí, és «obscé» plantejar que sigui il·legal exhibir les quatre barres a edificis públics com els col·legis.

«La bandera quadribarrada és un símbol de la nostra comunitat, de la nostra cultura i de la democràcia», ha subratllat Martí, recordant que la senyera també figura en les banderes oficials de les Illes Balears i de Menorca.

Des del PSIB, la diputada Pilar Costa ha dit que un Govern que «s'espanta davant uns llaços és un govern molt feble, espantat i acabat». Costa ha dit que està «cansada de la fòbia» de l'Executiu presidit per José Ramón Bauzá «de tot allò que representa les nostres illes». «Si no els agraden les nostres illes, vagin-se'n perquè és imperdonable el què estan fent a la nostra societat», ha afirmat.

Ensenyament sense adoctrinament
En canvi, el conseller de Presidència i vicepresident del Govern, Antonio Gómez, ha defensat que aquesta llei pretén omplir el buit legal que existeix i concreta quins símbols poden exhibir-se als edificis públics. Gómez ha demanat a l'oposició «seny» per a millorar aquest projecte, i ha defensat una educació per als estudiants de Balears on no hagi «adoctrinament».

Amb aquesta proposta, ha prosseguit, es vol assolir una major seguretat jurídica i evitar «confusions». «No és de rebut utilitzar aquesta tribuna per crispar i manipular», ha manifestat Gómez, que ha defensat que els edificis públics on es presten serveis públics «són de tots; per tant els símbols han de representar a tots i no a una part».

Des del PP, el diputat Miguel Jerez ha tirat en cara a l'oposició la «confrontació i fractura social» que està provocant al carrer i a les aules, i ha assenyalat que els col·legis no estan per «reclutar» ni per a «adoctrinar» els alumnes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente
Per Qui renega aquí?, fa mes de 8 anys

Sabeu que diria es meu padrí?: "Vos podeu posar es floquets a sa punta de sa fava". Aquí tenim una bandera oficial que representa ses Balears+ una per cada illa. No mos en fan falta pus de banderes. Es renegats són es qui ho troben poc i volen importar sa des veinat.

Valoració:2menosmas
Per Jaume, fa mes de 8 anys

No és tracta de renegar res, el cas és que ses escoles no són patrimoni dels mestres. Si volen penjar banderetes i comèdies que ho facin a casa seva.
Ja basta de que quatre curtets sa pensin més vius que els altres i juguin a despistar i a manipular; recordau allò de..."Ho fem pels vostres fills!" ?
Els estic avorrint de veres.

Valoració:-9menosmas
Per Argumentari, fa mes de 8 anys

Argumentari (3): Quan mos diuen que es mallorquí no té tradició literària...

Aquesta afirmació és falsa, llevat que considerem que sa literatura només comprèn un gènere: sa poesia, i ni així és ver. Es pare de lo que s’ha anomenat sa Reinaxença mallorquina, Tomàs Aguiló Forteza, autor de ses Poesies fantàstiques, escriurà tota sa seva obra poètica[1] en mallorquí i sempre desconfiarà des moviment de la Reinaxença catalana que tendrà en sa figura de Marià Aguiló, es seu cosí, un des seus màxims impulsors. Curiosament, es seus divulgadors posteriors han convertit Tomàs Aguiló en pare de la Renaixença mallorquina, cosa que segurament l’hauria deixat astorat. Son pare, Tomàs Aguiló Cortès, ja havia escrit faules, versos i sa Rondaya de Rondayas en mallorquí.

A començaments des segle XX, quan dins es cenacles poètics es mallorquí -o sa corrent 'dialectalista', com l'han anomenada ets estudiosos posteriors- perdia força davant sa corrent 'unitarista' que postulava un català unitari i literari encapçalat pes seguidors de Marià Aguiló i Tomàs Forteza, es prevere Ildefonso Rullán encara traduïa El Quijote (1906) an es mallorquí. Per no parlar d’Aigoforts (1892) de Gabriel Maura, des quadres de costums de Pere Alcàntara Penya o de ses famosíssimes rondalles mallorquines de mossèn Alcover, encara avui en dia s’obra mallorquina més popular.

Hem de tenir en compte que, durant segles, es mallorquí, juntament amb so llatí, serà utilisat per l’Església en oracions, exhortacions, formularis, publicacions litúrgiques i pastorals[2], sobretot quan es destinataris eren ses classes populars. Mai es mallorquins deixaren d’escriure en mallorquí per a tota classe d’usos pràctics. Per exemple, quan se volia mobilisar es poble i agitar ses masses s’hi solien dirigir en mallorquí –com Es Diari de Buja des monjo trinitari Miquel Ferrer, sense cap altre objectiu que exaltar ses masses contra s’incipient liberalisme­–, s’única llengua que xerraven (i entenien) sa majoria de mallorquins.

"Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",

Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Catalans a tocar es collons a Catalunya !!

Valoració:-5menosmas
Per Argumentari, fa mes de 8 anys


Argumentari (3): Quan mos diuen que es mallorquí no té tradició literària...

Aquesta afirmació és falsa, llevat que considerem que sa literatura només comprèn un gènere: sa poesia, i ni així és ver. Es pare de lo que s’ha anomenat sa Reinaxença mallorquina, Tomàs Aguiló Forteza, autor de ses Poesies fantàstiques, escriurà tota sa seva obra poètica[1] en mallorquí i sempre desconfiarà des moviment de la Reinaxença catalana que tendrà en sa figura de Marià Aguiló, es seu cosí, un des seus màxims impulsors. Curiosament, es seus divulgadors posteriors han convertit Tomàs Aguiló en pare de la Renaixença mallorquina, cosa que segurament l’hauria deixat astorat. Son pare, Tomàs Aguiló Cortès, ja havia escrit faules, versos i sa Rondaya de Rondayas en mallorquí.

A començaments des segle XX, quan dins es cenacles poètics es mallorquí -o sa corrent 'dialectalista', com l'han anomenada ets estudiosos posteriors- perdia força davant sa corrent 'unitarista' que postulava un català unitari i literari encapçalat pes seguidors de Marià Aguiló i Tomàs Forteza, es prevere Ildefonso Rullán encara traduïa El Quijote (1906) an es mallorquí. Per no parlar d’Aigoforts (1892) de Gabriel Maura, des quadres de costums de Pere Alcàntara Penya o de ses famosíssimes rondalles mallorquines de mossèn Alcover, encara avui en dia s’obra mallorquina més popular.

Hem de tenir en compte que, durant segles, es mallorquí, juntament amb so llatí, serà utilisat per l’Església en oracions, exhortacions, formularis, publicacions litúrgiques i pastorals[2], sobretot quan es destinataris eren ses classes populars. Mai es mallorquins deixaren d’escriure en mallorquí per a tota classe d’usos pràctics. Per exemple, quan se volia mobilisar es poble i agitar ses masses s’hi solien dirigir en mallorquí –com Es Diari de Buja des monjo trinitari Miquel Ferrer, sense cap altre objectiu que exaltar ses masses contra s’incipient liberalisme­–, s’única llengua que xerraven (i entenien) sa majoria de mallorquins.

"Catalunya mos sa nostra cultura.. roba i manipula sa nostra història ",

Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Catalans a tocar es collons a Catalunya !!

Valoració:-7menosmas
Per ., fa mes de 8 anys

Jo ja me veig que a la propera Festa de l´Estendart treuràn en processó la bandera espanyola.

Valoració:6menosmas
Per canamunt, fa mes de 8 anys

Quanta inteligència ben escrita en català hi ha aquest foro, quanta curtor i ignorància mal escrita en català (ells diuen mallorquin) o en castellà (ells diuen espanyol).

Valoració:9menosmas
Per panades i rubiols, fa mes de 8 anys

Té raó "mayoric". Un altre exemple, del qual no s'ha xerrat gaire, és que el Govern ha suprimit la tradicionalíssima festa del Dilluns de Pasqua.

Valoració:13menosmas
Per troller, fa mes de 8 anys

Arnau, no te equivoques. Muerto de hambre lo será tu primo, el de Buger.
No te imaginas lo que nos han subido los complementos con lo que se han ahorrado en nóminas...

JAJA JAJOTA!!

Valoració:0menosmas
Per arnau, fa mes de 8 anys

El PP serà el que vulgueu però tenen gent molt viva. Tenim una crisi de la que no en sortim de cap manera però la gent parla de català, castellà... Saben com desviar l'atenció i recorren als instints més bàsics de les persones. En les vostres mans està fer cas a 4 exaltats per internet, morts de fam, que a canvi d'una llimosna no tenen res més a fer que seguir la doctrina que els marquen les caps de premsa de Bauzà.

Valoració:2menosmas
Per mallorquí, fa mes de 8 anys

Ja es massa evident les intencions destructores de la nostra llengua i cultura per part dels partits pancatalanistes. No volen sentir parlar ni diferenciarse culturalment, tans sol toleren el dialecte barceloní "del imperio" i els cuatre fonaments de la dreta reaccionaria catalana: llengua, terra, barça i corrupció

Valoració:-23menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente