L'Associació de Directors de Secundària de Mallorca (Adesma) celebrà ahir dilluns una assemblea en la qual es ratificà el treball que s'està realitzant als centres en l'elaboració de projectes alternatius al Decret de Tractament Integrat de Llengües del Govern (permesos per l'article 20 del mateix).
"Les famílies de la xarxa pública heu de saber que al llarg de la tramitació del decret, Adesma ha posat la nostra experiència i el nostre saber a disposició de l'administració per obtenir un redactat ajustat a la realitat dels centres i assumible pel sistema", s'explicà després de l'assemblea.
"Com que finalment el decret no és fruit del consens, aquest fracàs és atribuïble al govern que no ha volgut comptar amb nosaltres", s'afegí. Un dels punts més importants de l'assemblea fou la decisió de recórrer les instruccions donades per la Conselleria d'Educació respecte a l'aplicació de l'article 20 del decret, passa prèvia a un recurs contenciós administratiu.
Serenar les famílies
Els directors asseguraren que volen transmetre "serenitat i confiança" a les famílies i indicaren que els centres públics ja són a hores d'ara plurilingües, "perquè les llengües d'aprenentatge són el català, el castellà, l'anglès i, en alguns casos, el francès i l'alemany". De fet, "programes d'ensenyament plurilingüe com les Seccions Europees tenen avui una implantació generalitzada". I, segons els responsables dels centres, "es tracta de programes arrelats i contrastats".
Des de l'associació també es considerà que els centres públics de les Illes Balears "hem estat i volem seguir essent un element imprescindible en l'inacabat procés de normalització lingüística". Així doncs, i en contra de les instruccions ordenades per la Conselleria, els directors treballen "en la redacció de projectes TIL que tenguin la llengua catalana com a vertebradora".
Llengua de cohesió
Les principals raons per això es poden resumir en dos punts. Primer, perquè "el català és la llengua pròpia de les Illes Balears". Segon, perquè "el català és la llengua de la cohesió social i volem evitar conseqüències nefastes que ens durien a que d'aquí a uns anys a les nostres illes hi hagi dues comunitats lingüístiques que s'ignoren una a l'altra".
A hores d'ara, els directors treballen en la redacció de projectes que garanteixin els anteriors postulats i que, a la vegada, s'ajustin als procediments que estableix el Decret de llengües (que no a les instruccions posteriors). "Per això parlam de serenitat per complir la norma i el nostre compromís amb la societat, i de confiança, perquè volem garantir que tot el nostre alumnat rebi un ensenyament plurilingüe amb garanties, que és el mateix que dir amb professionals degudament acreditats".
