algo de nubes
  • Màx: 20.15°
  • Mín: 13.93°
20°

El Govern destaca com un 'èxit' que es pugui escollir la llengua a les aules

La portaveu de l'Executiu afirma que "més pares han elegit en llibertat". El Círculo Balear també es mostra satisfet amb què una tercera part dels alumnes triï castellà

El Govern balear ha assegurat que el fet que l'elecció del castellà com a primera llengua d'ensenyament hagi passat del 13% en el curs que arriba a la seva fi (2012-2013) a un 30% per al de 2013-2014 suposa que més pares han pogut exercir, «en llibertat, el seu dret a l'elecció».

La portaveu de l'Executiu autonòmic, Núria Riera, ha explicat aquest divendres després dels acords del Consell de Govern, que el «percentatge no representa l'èxit», sinó que el fet que s'hagi pogut exercir aquest dret, promès al seu programa electoral, ja és un èxit.

Així, Riera ha destacat que el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) «segueix endavant» ja que s'ha passat de «l'obligació a la llibertat de poder triar», i per a ella representa que s'està seguint «una línia molt clara».

En sintonia amb el Círculo

Una altra reacció a la notícia que es va conèixer ahir horabaixa arriba de la banda del Círculo Balear.

Malgrat que ni tan sols una tercera part dels alumnes ha triat el castellà com a primera llengua, a aquest sector consideren la xifra un èxit rotund. El fet que el percentatge sigui d'aproximadament un 30% és vist per Jorge Campos com un triomf de la llibertat en front de "la dictadura catalanista a l'educació".

"Per primera vegada els pares han pogut triar la llengua per al primer ensenyament en llibertat, sense coaccions dels docents nacionalistes", diu mitjançant un comunicat. La clau perquè una tercera part hagi optat pel castellà ha estat l'entrega "de les sol·licituds directament a la Conselleria d'Educació".

El discurs triomfalista de Campos baixa d'intensitat quan el president del Círculo Balear considera que, en tot cas, "no es tracta de fer una competició per veure qui ha elegit més una llengua o altra". "Per a nosaltres, allò important és que els pares puguin triar en llibertat després de més de 15 anys d'imposició del català. El resultat d'una llengua o de l'altra no ens importa".

Campos conclou el comunicat assegurant que "aquestes dades allunyen encara més de la societat els sindicats i Escola Catòlica, el descrèdit dels quals augmenta entre els pares dels alumnes". "La llibertat acabarà amb la dictadura catalanista a l'educació, per això li tenen por", sentència.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Mallorquí continental, fa mes de 10 anys

@ De Salses a Guardamar

feixisme imperialista, no gràcies!

Valoració:-4menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 10 anys

psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf


www.tot-catalunya.cat


"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

Valoració:13menosmas
Per JM, fa mes de 10 anys

I ara que han triat, què? Es pensen que això es pot dur a terme dins les nostres aules? Han enganat als pares i als eus votants encara més!!!

Valoració:2menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 10 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat el 1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:3menosmas
Per Jaume Rosselló Gelabert, fa mes de 10 anys

He pensat en Bernat Vidal i Tomàs (Santanyí, 1918 – Palma, 1971), novel•lista, historiador i poeta mallorquí. Apotecari de professió, com en José Ramón, que es dedicà a la investigació històrica, especialment sobre el segle XIX, i a la literatura. I també he pensat en Pere Oliver Domenge, l'apotecari Barceló, qui just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “S'ha olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials i seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, i dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Quin abisme!!!!

Valoració:2menosmas
Per ..., fa mes de 10 anys

SÍ: "El Círculo Balear també es mostra satisfet que una tercera part dels alumnes triï castellà"

NO: "El Círculo Balear també es mostra satisfet amb què una tercera part dels alumnes triï castellà"

Valoració:4menosmas
Per Toni, fa mes de 10 anys

Em pensava que el circulo balear defensava la "Lengo Balear" I ara resulta que estan satisfets amb que els alumnes triïn castellà. Jo crec que el circo balear fan cric i els importa un rave es balear i tota la cultura d'aquí.

Valoració:6menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:3menosmas
Per Concís, fa mes de 10 anys

@Aina, disculpi, em decant per la informació científica. Gràcies.

Valoració:6menosmas
Per Joanq, fa mes de 10 anys

Volem observadors independents que controlin les xifres, aquesta gent no és de fiar.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente