El Govern presentà ahir a la mesa general de negociació de l'Administració el darrer esborrany de l'avantprojecte de la llei de símbols institucionals i assegurà que "no és una llei sancionadora, sinó dissuasòria".
Ara bé, la veritat és que a l'esborrany, en els articles 10, 11 i 12, hi consten clarament les sancions que es preveuen en cas d'infraccions lleus i greus. A més a més, el títol II s'anomena "règim sancionador".
La mesa estigué presidida per la directora general de Funció Pública, Núria Riera, i per la directora general de Recursos Humans de la Conselleria d'Educació, Margalida G. Pizà. Tots els sindicats presents votaren en contra de l'esborrany, a excepció de CECE i Anpe, que s'hi abstingueren, i dels representants de l'Administració, que hi votaren a favor.
Un dels assistents a la reunió, Sebastià Serra, de l'STEI-i, va explicar que "la mesa ha estat una comèdia, perquè només ha durat 20 minuts i no hem pogut aportar-hi res".
Es considera com a infracció lleu "utilitzar, en la bandera de les Illes, en l'escut de la Comunitat Autònoma i en la resta d'emblemes oficials de les administracions públiques de les Balears, qualssevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades" i que no onegi la bandera espanyola i la de les Illes Balears. Les sancions en aquests casos aniran de 500 a 2.000 euros.
La infracció serà greu quan el responsable d'adoptar les mesures adequades per al compliment de la llei a l'edifici en qüestió no faci res. En aquests casos, les multes aniran de 2.001 euros a 5.000.
Iconstituirà una infracció molt greu "utilitzar o col·locar, en els béns immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat, símbols no permesos o no autoritzats". En aquests supòsits, les sancions podran anar del 5.001 euros als 10.000.
Així mateix, la llei preveu que al tipus d'infracció caldrà sumar-hi les següents circumstàncies que determinaran exactament la sanció: l'existència d'intencionalitat o reiteració; la naturalesa dels perjudicis causats i la reincidència, per haver comès en el termini d'un any més d'una infracció de la mateixa naturalesa.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Amb quines collonades es posen. Tanmateix, per moltes multes que vulguin posar no ens podran fer perdre la dignitat de xerrar i escriure amb Català. D'altres, més valents, fa segles que ho intenten i no ho han aconseguit, menys ho aconseguiran una guarda d'inutils.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
Jo em pensava que els voltors eren animalets intel·ligents. Ara veig que no. Em sap greu. Un familiar empra l'expressió "és més colló que en Trompa". Doncs això. I la veritat, haver de pagar (i cars que ens surten) un personal que digui i faci les barbaritats que hem de sentir i aguantar, és realment penós. Estau segurs que això que tenim per aquí passa a altres indrets? Voldria parodiar una frase que es va fer cèlebre den Pere Sampol: Ens fan les putadetes amb els nostres doblers i a damunt ens insulten! Quin món ens ha tocat viure! Sort que a mi els bosquets, els toniets i els primets ja no em podran sancionar, m'hauran d'aguantar! Esper que aquest suplici acabi prest i després no se'n recordaran ni les rates. Algun dia podrem tornar a tenir uns polítics dignes? Qui ens vol mal que rebenti!
-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" -1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..." -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. -1418: "aquell fill d'Adam qui es assegut sots aquell arbre és de nació Cathalana e nat en la ciutat de Mallorques e ha nom fra Encelm Turmeda".
Més resumit, Aegypius monachus: Noltros sóm la "rehostia" i els catalans encara no saben quei són. Serà per això mateix que ells estan lluitant per a la seva indepencència i noltros encara esteim agraïts de ser una colonia de Castella...
Tanta sort que ho has resumit VOLTOR NEGRE, que si no semblaria la tesi doctoral den "Chicho Lorenzo"
Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat. Aquí van aquesta sèrie de punts: - que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis - que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears - que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats - que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant - que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya) - que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem - que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les - que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei - que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim - que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes - que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny. - que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual - que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella) - que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears - que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia - que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem - que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina" - que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut - que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa - que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!! - que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen - que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons) - que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res) - que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!! - que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura. Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus". Pobrets, pena me fan.
Les multes no són sancions? Idò què són? Moixonies? Ja es pot gratar la butxaca , la Conselleriai enviar les banderes que volen que onegin a les façanes, perquè sinó, les comprarà en "maneta".
Cosa rara!. Volen tapar el forat que han fetells, multant als ciutadàns fins i tot per alenar.
Com poden arribar a ser aixi de feixistes en Bauça i la resta del PP?