La farmàcia que José Ramón Bauzá té al Pont d'Inca Nou (Marratxí)ha facturat més d'un milió d'euros a l'any a l'Administració autonòmica sent ell president. Concretament, va facturar 1.187.839 euros al Servei de Salut de les Illes Balears l'any 2011 per receptes de medicaments i 1.052.428 el 2012. Des de l'any 2005 fins al 2012, quan era batle de Marratxí primer i cap de l'Executiu després, l'apotecaria, que emet els rebuts amb el CIF del president, ha facturat a l'IB-Salut 7.678.097 euros per receptes.

La facturació amb l'IB-Salut, que ahir va fer pública el conseller de Salut, Martí Sansaloni, al Parlament a instàncies del PSIB, només afecta les receptes per medicaments, que són les que es financen amb doblers públics i que generarien uns beneficis al voltant del 10%. Però això just suposa una part de la facturació total de la farmàcia del president, que també ingressa una part de les receptes que paguen els ciutadans i ven medicaments sense recepta, a més de productes de parafarmàcia.

Segons les dades fetes públiques ahir, la farmàcia de Bauzá facturà 706.620,09 euros a l'IB-Salut l'any 2005;765.418,31 el 2006;895.061,53 el 2007;905.082,71 l'any 2008;974.115,19 el 2009; 1.192.532,20 el 2010;1.187.839 l'any 2011;i 1.051.428 el 2012. Bauzá fou batle de Marratxí des de 2005 fins al 2011, quan passà a ser president del Govern. Durant tot aquest temps, ha mantingut la titularitat de l'apotecaria.

Les dades mostren una evolució a l'alça de la facturació, excepte en els dos darrers anys, com ahir s'encarregà de fer notar el conseller Sansaloni, sense atribuir-la a cap causa. La davallada es podria atribuir a la moderació de preus provocada per la introducció de genèrics, a la implantació del nou copagament i a una caiguda de vendes generalitzada en el sector.

Sansaloni va haver de comparèixer al Parlament a instàncies dels socialistes perquè no havia contestat les preguntes escrites que, en aquest sentit, li havia fet el diputat Vicenç Thomàs a l'octubre. Ahir les va respondre, negà que hagués volgut ocultar informació i justificà el retard per la dificultat de computar les dades requerides.

També recalcà que la facturació aportada és per les receptes que els ciutadans "lliurement" van a bescanviar per medicaments a l'oficina del president.

Thomàs, però, advertí que també hi pot haver entitats que gestionin un important volum de receptes, en una al·lusió a la possibilitat que la residència de gent gran que hi ha a Marratxí sigui client. El socialista, que fou conseller de Salut, tampoc no es va creure l'argument de Sansaloni per justificar el retard en l'entrega de la documentació i l'acusà, primer, d'ocultar informació i, després, afirmà que l'Executiu rectificava.

"Ja sabem des de diumenge que el president Bauzá està empegueït de ser ric", afirmà l'exconseller, amb referència al fet que Bauzá hagués mostrat emperons a la decisió del PP de fer mostrar als seus dirigents les declaracions de renda i patrimoni. En aquella reunió, el de Marratxí hauria defensat que això generaria un debat entre rics i pobres.

El socialista recordà que el president no declarà els ingressos de la farmàcia en la declaració d'activitats que féu en arribar al Govern i defensà que "és imprescindible" conèixer-la perquè Bauzá "ja ha mentit en el passat i continua ocultant informació". En aquest sentit, recordà que ahir el PPimpedí que es convocàs la Comissió de l'Estatut del Diputat per accedir a la declaració del president.

"Ara començam a entendre per què el president amagà la seva incompatibilitat" i "no ha volgut renunciar a la farmàcia, perquè ha de menester els ingressos per pagar les seves hipoteques", apuntà Thomàs, qui creu que Bauzá paga més de 10.000 euros al mes en hipoteques. També donà per fet que "incompleix la Llei d'incompatibilitats, la Llei del bon govern i la sentència del Tribunal Superior de Justícia imposada a l'exconsellera Aina Salom".

Les referències a Bauzá provocaren que la presidenta de la Comissió, la popular María José Bauzá, cridàs l'atenció a Thomàs, en una sessió que visqué moments de tensió i on Sansaloni també l'acusà de "mentir", de tenir una "actitud covarda" i de ser "molt atrevit" en els seus raonaments.