Una trentena de persones passaren tota la nit d'ahir caminant i tocant la xeremia. Varen participar en la marxa d'Inca a Palma convocada per Xeremiers per la Llengua, una plataforma que volia protestar així contra la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. Un pic a Palma, s'hi anaren afegint més músics i manifestants, fins que se n'aplegaren més de 300 davant del Parlament a les dotze del migdia.
Els xeremiers havien començat a la plaça Major d'Inca a les tres de la matinada enfilant la carretera vella que va a Palma tot passant per Binissalem, Consell i Santa Maria. Durant el camí -excepte quan passaven per un poble, per no despertar-ne els veïns- un o altre sempre tocava. Per aguantar la caminada de 35 quilòmetres, duien pa, taleca i aiguamel; i per evitar qualsevol accident, vestien guardapits reflectants, a més de dur llanternes.
Els participants en la marxa arribaren a la porta de Sant Antoni de Palma a les onze del matí, l'hora prevista. Reconeixien que estaven cansats, però alhora se'ls veia ben animats, sense deixar de tocar i rebent els aplaudiments dels qui els havien esperat allà mateix.
Tenien clar que eren allà per defensar el català, tal com ho han fet altres entitats. De fet, després de llegir el manifest, anunciaven que les mobilitzacions per la llengua continuaran. A partir de divendres vinent, a Can Alcover, cada setmana es farà una marató de 24 hores seguides de lectura de textos en català. Serà de divendres a les set de l'horabaixa a dissabte a la mateixa hora. I els vuit dies anteriors a la votació de la modificació de la Llei de funció pública, prevista per al juny, es llegiran textos en català sense aturar fins que els diputats no alcin la mà.
Entre els qui formaven el grup que va fer la caminada sencera hi havia gent de totes les edats, encara que la majoria eren de mitjana edat. Arribaren a Palma cansats i acalorats perquè ahir al matí el sol picava fort. Amb ells, però, també havia caminat una jove etnomusicòloga francesa, que fa el doctorat a Londres i dedica el treball de camp als xeremiers de Mallorca. Cassandre Balosso Bardin estudia com els xeremiers i el seu entorn viuen la música tradicional. Es meravellava perquè la música és "molt viva" i lamentava que cada vegada "hi hagi més problemes" amb la llengua. "És una llàstima", afegia.
Els qui no acabaven d'entendre res eren els turistes i els passavolants. Més enllà dels llaços amb les quatre barres, alguna bandera estelada i camisetes reivindicatives, els activistes no duien cap pancarta que identificàs la protesta. Més d'un turista es pensava que era una cercavila folklòrica i els seus guies tampoc no sabien gaire què dir. Això sí, va aixecar molta expectació per tot el centre i els estrangers no deixaven de fotografiar-los o enregistrar-los en vídeo.
Mentre caminaven pel centre, s'afegien més i més persones a la marxa, incloent-hi el coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí; els membres de Jubilats per Mallorca que van fer la vaga de fam pel català, Jaume Bonet i Tomeu Amengual; i polítics com els diputats Antoni Alorda (PSM) i Xisco Dalmau (PSIB).
El manifest que va llegir el metge i xeremier Carles Amengual anava dirigit, precisament, als diputats del Parlament. Per això el va recitar davant la porta de la institució, tancada i barrada, però protegida per agents de Policia.
El text, que feia un repàs històric de les agressions al català començant per la guerra de Successió i el Decret de Nova Planta, criticava que es vulgui canviar la Llei de funció pública per "permetre que tornin a venir funcionaris que no coneguin la nostra llengua catalana". Recordava als diputats de l'Arxipèlag que el Parlament Europeu ha avisat que el canvi de la llei "contravé els estàndards europeus sobre protecció de les llengües del Tractat de Lisboa, la Carta de drets fonamentals i la Carta de les llengües minoritàries". "Us demanam, senyores i senyors diputats del Parlament de les Illes Balears, que siguin respectats els drets fonamentals del nostre poble" i "que no modifiqueu l'actual Llei de funció pública", deia el final del manifest.
Gràcies, xeremiers.