Les declaracions dels imputats del cas Nóos Juan Pablo Molinero, Miguel Zorío, Mario Sorribas i José Manuel Aguilar han implicat encara més Iñaki Urdangarin en la gestió l'Institut Nóos i la trama que l'envoltava. Tot i que Sorribas i Molinero deixaren ben clar que era el soci del duc de Palma, Diego Torres, qui duia la gestió del dia a dia, implicaren Urdangarin en algunes de les decisions i Zorío l'apuntà directament.
Tot plegat consta en les transcripcions escrites de les declaracions que, tot i que es varen fer els dies 5 i 6 de març, no han arribat fins ara a mans dels missers i de la Fiscalia. Cal recordar que aquelles declaracions s'enregistraren en vídeo i que s'han transcrit a partir de la gravació.
Així, per exemple, cal destacar que Pablo Molinero, extreballador de Nóos Consultoria, admeté que havia estat Urdangarin mateix qui li havia encarregat fer un estudi de grans esdeveniments esportius al món per valorar si es podien fer uns jocs europeus per encàrrec de la Generalitat Valenciana. L'Executiu encapçalat llavors per Francisco Camps va pagar 380.000 euros per uns jocs que mai no es varen dur a terme. "Era un tema esportiu i, per tant, el treballava amb el senyor Urdangarin", reconegué Pablo Molinero.
La declaració de l'empresari de comunicació Miguel Zorío també posa en dubte les paraules d'Urdangarin. Negà que hagués cobrat 33.000 euros -un terç d'una feina de 100.000 euros- d'un projecte del duc de Palma amb Aigües de València, tal com havia declarat Urdangarin. Com consta en la transcripció, el jutge va dir llavors a la missera que preguntava: "Si el senyor Zorío assegura que no cobrà, indica que allò que diu el senyor Urdangarin és fals. És obvi que, segons ell, és fals".
Mario Sorribas va ser administrador de De Goes Center for Stackeholder Management, peça clau en la branca internacional de la trama, i apoderat d'Aizoon, empresa d'Urdangarin i la infanta Cristina. Amb tot, Sorribas es ven a si mateix com un home de palla, "molt enganat pel senyor Torres" per posar-se al capdavant de De Goes sense saber què feia l'entitat. Això sí, el 2009 trencà amb Torres i passà a treballar per a Urdagarin, quan els dos socis ja s'havien distanciat, i es convertí llavors en apoderat d'Aizoon i representant del duc a Barcelona mentre era fora. Manté que qui duia els doblers, a l'hora de la veritat, era Urdangarin mateix. "Jo no duc directament el control de les entrades ni sortides", afirmà. Tan sols acceptà que tenia "poder" per signar algun xec quan el duc era als Estats Units.
Per la seva banda, Aguilar, exdirector de la Cituat de les Arts i de les Ciències, negà en tot moment saber res de la sembança entre els convenis del València Summit i els Illes Balears Fòrums.
I al Rei i a les infantes quan els investigaran?