Joan Miquel Perpinyà (Palma, 1973) presenta avui el seu llibre La batalla de Can Domenge, una anàlisi d'aquest escàndol judicial que marcà la legislatura passada. Perpinyà es mostra crític amb la Fiscalia Anticorrupció, amb el PP de Matas i amb el promotor José Luis Núñez. Diu que el concurs s'hauria pogut fer millor, però en tot cas no hi veu motiu per a l'escàndol que s'organitzà.

Quin és l'objecte d'aquest llibre?

Jo vaig ser secretari general de l'Associació Professional de la Guàrdia Civil. En deixar aquest institut, vaig decidir continuar en el món de la investigació fent aquest llibre. Em cridava molt l'atenció el cas de Can Domenge amb totes les repercussions polítiques i empresarials que se'n derivaren.

Quins són els eixos de l'escàndol?

El concurs aprovat pel Consell quan el presidia Maria Antònia Munar perquè es fessin habitatges de nivell a Can Domenge i el fracàs del promotor José Luis Núñez en intentar fer pisos a la façana marítima tomant l'edifici de Gesa i aixecant-hi set altures. Núñez va moure la querella per Can Domenge contra el Consell un cop va fracassar el seu intent d'aixecar blocs d'habitatges a primera línia. El llibre presenta un cronograma en què queda demostrat que una acció és la conseqüència de l'altra. He arribat a la conclusió que a Núñez no li importava Can Domenge.
Però allò cert és que presentà una oferta de 60 milions per aquests solars...

El concurs pels solars de Can Domenge tal volta s'hauria pogut fer millor, ja que la institució va valorar en 30 milions les condicions per accedir al solar. Ara bé, els 60 milions de Núñez eren del tot temeraris. Armà batalla urbanística i no presentà un projecte convincent per a Can Domenge.

Quina en va ser la causa?

Sens dubte, la decisió del Consell del 2006 de protegir l'edifici de Gesa seguint les indicacions del Col·legi d'Arquitectes. Núñez havia comprat per 73 milions aquell solar per fer-hi pisos de luxe de set altures. La protecció de l'immoble li embullà en part el negoci.

I qui hi havia darrere Núñez?

Està clar que el tinent de batle del PP Javier Rodrigo de Santos. I darrere d'ell, l'aleshores president Matas. Sense la intervenció de Matas no s'entén res. S'ha de recordar que, quan el Consell protegí l'edifici, Rodrigo de Santos es posà com una fúria. Molt a prop era previst que es fes el palau de congressos, que entrava dins la mateixa operació de la façana marítima. El projecte de Can Domenge molestava aquesta operació, que tenia el vistiplau del Consolat.

Què pensau de la instrucció del cas?

Estranya que s'hagi imputat la cúpula del Consell i d'Unió Mallorquina, se'ls hagi imposat una fiança civil de més de trenta milions, però no s'hagi actuat contra els alts funcionaris del Consell. No s'hauria pogut fer el concurs sense que ells no ho acceptassin. És el cas de l'arquitecte, del cap dels serveis jurídics, del secretari i del dipositari. No s'entén que només es procedeixi contra els polítics per una decisió que cercava un projecte emblemàtic per a Can Domenge.

I la qüestió dels suborns?

Hi va haver una denúncia anònima i un testimoni que es va contradir: el capità del iot dels propietaris de la promotora Sacresa. Al final tot acabà en no-res.

Quines són les conclusions que treis de la investigació?

Políticament són molt clares. Majoria superabsoluta per al PP tant a Mallorca com a les Balears. Enfonsament electoral d'UM, que ha perdut fins i tot el nom. I un punt que no cal oblidar: el PP actual no té res a veure amb el de Matas. Té una cúpula molt diferent. Els que promogueren aquella batalla urbanística n'han sortit molt escaldats. S'endugueren per la proa UM, però ells també quedaren pel camí. També el pacte del 2007, que va dur l'esquerra al poder, no es pot entendre sense aquella batalla política i urbanística anterior. L'esquerra se'n va aprofitar.