150 places de professors i mestres. Aquesta serà l'única convocatòria pública d'oposicions a funcionaris de l'Administració autonòmica que preveu convocar enguany el Govern balear. La xifra suposa una important reducció (del 81%) respecte de les 800 places públiques de docents que s'oferiren l'any passat i, segons els sindicats, l'incompliment dels compromisos signats, segons els quals se n'havien d'oferir 700. La reducció es justifica, per part del Govern, en les restriccions fixades en la Llei de pressuposts de l'Estat.

Així ho anuncià ahir el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, qui reconegué que la intenció del seu departament era oferir més places de funcionaris de les que finalment es convocaran. Amb tot, el socialista explicà que la Llei de pressuposts de l'Estat només permet cobrir un percentatge molt reduït de les jubilacions de funcionaris previstes. Això hauria comportat oferir només 30 places a Educació, però la resta de conselleries han renunciat a convocar les seves places perque es pogués concentrar tota l'oferta en l'ensenyament.
Així les coses, enguany només es convocaran aquestes 150 places de docents, de les quals 50 seran de primària i la resta de recundària, d'FP i d'inspectors. Després del Consell de Govern, Llinàs avançà que les oposicions es faran a totes les illes i que s'ofertaran places de 19 especialitats d'ensenyament diferents, triades en funció de les vacants existents.

El conseller recalcà que l'objectiu és oferir estabilitat als centres educatius i als professors interins, que si superen les proves passaran a ocupar plaça fixa de funcionaris. El responsable autonòmic recordà també que en aquesta legislatura s'hauran creat 1.950 places de funcionaris en Educació. L'any 2008 se n'oferiren 500; l'any 2009, 500 més; i l'any passat foren 800, "un extra", apuntà Llinàs. El conseller destacà "l'esforç" que, en la situació actual, es fa a Balears perquè amb un contingent de 14.000 professors s'ofereixen ara 150 places més, quan al País Valencià, amb 54.000 ensenyants només s'ofertaran cent places.

Llinàs, però, evità dir que el compromís adquirit per Educació amb els sindicats era d'ofertar 700 places per a enguany, segons recordaren ahir des de les centrals ANPE i CCOO. La primera entitat denuncià el "trencament" del pacte signat l'any 2008, la "poca sensibilitat" del Govern central i del balear, criticà que s'empri la crisi per retallar en educació, i advertí que les places ofertades són "insuficients". La segona denuncià "l'incompliment" d'Educació, apuntà també que l'oferta és "insuficient" i sentencià que espera que "això no impliqui un nou augment de ràtios lligat a una disminució de les plantilles.

La sisena hora del PP

Per altra banda, el conseller d'Educació també valorà la proposta electoral del candidat autonòmic del PP, José Ramón Bauzá, d'aplicar a les Illes la sisena hora a l'ensenyament. Llinàs valorà de manera positiva que es facin propostes per millorar l'educació en els programes electorals, però apuntà que la qüestió no és fer més hores, sinó fer-les d'una altra manera, com, segons ell, ho fa el Govern. "Nosaltres atenem les necessitats de cada centre, ja que no tots necessiten una hora més. S'ha d'apostar per una nova administració", sentencià.

Els ajuntaments hauran de fer les obres de manteniment a les escoles

El Govern balear ha arribat a un acord amb la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (Felib) que defineix, per primer pic, quines tasques de manteniment i reforma dels centres educatius han de fer els ajuntaments i quines la Conselleria d'Educació. Segons aquest pacte, els ajuntaments que s'hi adhereixin hauran de fer els treballs de conservació i manteniment preventiu i correctiu dels centres públics d'ensenyament infantil i de primària que es trobin dins el seu terme. I la Conselleria serà la responsable de fer les obres de reforma, millores, substitució d'elements i transformacions.

L'acord, que va ser aprovat ahir en Consell de Govern, se signarà la setmana que ve amb la Felib i després la Conselleria farà convenis amb cada ajuntament. El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, deixà clar ahir que el Govern es compromet a complir l'acord independentment de la despesa que això suposi, però una altra cosa serà decidir si l'actuació és prioritària i s'haurà de fer de manera immediata o pot esperar les vacances. L'acord serà el primer que es porti a terme per desenvolupar el Pacte Local de les Illes.

Més escoletes

El Consell de Govern autoritzà també la creació de dues escoletes a Mallorca i una a Menorca com escoles infantils de primer cicle. Els projectes suposen la creació de 143 places de 0 a 3 anys als municipis de Selva, Montuïri i Maó. La Conselleria hi invertirà 666.000 euros.