algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

437.099 euros per esbucar dues cases de Llucalcari

L'Agència de protecció de la legalitat urbanística, el Govern de les Illes i l'Ajuntament de Deià pagaran les despeses de les demolicions dels habitatges

45676

Els xalets que s'esbucaran disposen de les llicències d'habitatge 48/85 i 19/86.

Miquel Àngel Canals

Dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari seran esbucats abans de final d'any amb un cost de 437.099,87 euros. El 1992, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va emetre la primera sentència sobre la nul·litat de les quatre llicències dels habitatges de Llucalcari que el 1999 ratificà el Tribunal Suprem. Però les edificacions encara existeixen.

L'Ajuntament de Deià no té una partida pressupostària tan important per destinar a les demolicions i per això es preveu que el cost econòmic sigui satisfet per terceres parts. És a dir, que anirà a càrrec de les tres administracions signants del futur conveni de col·laboració: Ajuntament de Deià, Consell de Mallorca, mitjançant l'Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial, i Govern. En tot cas, de moment tot just hi ha una proposta de conveni i, al manco fins ara, el Govern no ha dit res.

Així mateix, l'Agència tramita actualment una modificació del pressupost consistent en "la subvenció de 145.700 euros",com confirmà el director de l'Agència, Maties Morey. Es tracta de la tercera part del cost dels dos esbucaments prevists. És a dir, que el Pla estratègic de subvencions de l'Agència i la subvenció que s'hi inclou tenen caràcter finalista -serà per l'Ajuntament de Deià i servirà per pagar una tercera part de la demolició de dos dels quatre habitatges il·legals de Llucalcari.

El cert és que les llicències nul·les foren concedides per l'Ajuntament de Deià, però la demolició també anirà ara a càrrec de l'Agència, que depèn del Consell de Mallorca, i del Govern. La justificació política d'aquesta col·laboració econòmica amb l'Ajuntament de Deià és l'interès paisatgístic de la zona. Això podria suposar un precedent important sobre qui ha de pagar les despeses de demolició d'una edificació, en casos pendents per resoldre com el de les Covetes a Campos i un greuge comparatiu respecte d'altres corporacions municipals -l'Ajuntament de Sant Antoni pagà la demolició de la famosa casa Cretu.

A Llucalcari, el conflicte començà el 1985, quan el propietari de la finca de Can Simó, molt a la vora de Llucalcari, la parcel·là i construí un camí que suposadament era d'ús agrícola per tal d'accedir-hi. Els dos anys següents, l'Ajuntament de Deià donà llicència per edificar-hi quatre xalets i un magatzem agrícola. Per aquest motiu, el juliol de 2001 el TSJIB requerí a l'Ajuntament de Deià que n'executàs la demolició. El Consistori hi va recórrer, però el març de 2005 el Tribunal Suprem n'arxivà el recurs i, el maig de 2008, el TSJIB donà deu mesos de termini per executar-ne la demolició.

Els magistrats consideraren que el termini s'havia incomplert el mes de març de l'any passat. Per aquest incompliment, el TSJIB arribà a condemnar el batle de Deià, Jaume Crespí, a una multa mensual de 600 euros fins que l'esbucament no es fes efectiu. La multa quedà sense efecte de manera provisional, però el Consell de Mallorca ja havia agafat les regnes del procés de demolició. Malgrat tot, això no eximí l'Ajuntament de Deià de passar comptes mensualment amb el jutjat per explicar com evolucionava el procés de demolició i les gestions que s'estaven realitzant per a l'execució.

La lluita, però, per demostrar que la zona on s'havia construït era no urbanitzable i estava declarada com a zona de Bé d'Interès Cultural començà el 1986 per part del GOB (Grup Balear d'Ornitologia).

Ara, i tenint en compte els projectes de demolició establerts per l'arquitecte Llorenç Gili, el pressupost de les obres de demolició per a l'habitatge amb llicència 48/85 serà de 237.446,78 euros, i per al segon habitatges amb llicència 19/86 en suposarà uns 199.653,09.

Segons el director de l'Agència de protecció de la legalitat, "a l'hora d'escollir les dues cases que s'esbucaran en una primera fase ha predominat un criteri pressupostari". Iés que assegura que "els quatre habitatges són molt diferents entre si". Consell i Govern fonamenten la seva col·laboració en la preservació dels valors mediambientals, patrimonials i paisatgístics del territori. Així es pretén aconseguir el compliment de la normativa urbanística i fer respectar la disciplina de construcció, especialment en els llocs més emblemàtics de la geografia balear. Segons Morey, "la idea és que els esbucaments es facin efectius abans de final d'any". Amb tot, caldrà aconseguir permisos com la llicència municipal, l'autorització del Departament Insular de Cultura i Patrimoni, el permís de la Xarxa Natura 2.000, entre d'altres. Pel que fa a l'execució de la demolició de les altres dues cases en una segona fase, "teòricament serà el 2011". Un cop s'hagin tomat totes, s'intentarà retornar-hi el seu caràcter originari.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antípolis, fa mes de 12 anys
Si el sistema polític ha decidit que som els ciutadans els que hem de pagar les malifetes dels que es passen les lleis per l'entrecuix, aquest sistema està podrit perquè ben segur que els que varen fer aquest delicte tenen propietats.
Valoració:2menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys
Crec que el pressupost per esbucar hauria de esser inferior a 10.000 euros.
Valoració:-3menosmas
Per Tofol, fa mes de 12 anys
Des de l´aprovació del pla territorial de mallorca, i sumant-li un periode de permissibilitat que va acabar l´1 de gener de 2007, teòricament no es podien donar llicències d´obra en urbanitzacions que no disposassin de clavegueram. Així mateix, des del mateix 2007 la majoria d´ajuntaments varen seguir donant licències, per tant infringint el PTM. Fa poc, l´actual equip de govern, amb el concens de tots, han aprovat un decret llei que permet seguir-hi construint i donant llicències independentment de que es tengui o no clavegueram. Així doncs, jo em deman el per què no s´exigeixen responsabilitats patrimonials i penals als batles o funcionaris que varen signar les llicències atorgades entre el 2007 i la data d´aprovació del nefast decret llei??????
Valoració:-2menosmas
Per nofre, fa mes de 12 anys
La que més escarrufa de tot això és que esbucar aquestes cases ho pagam els ciutadans i això no és res, després vendrà pagar les indemnitzacions als propietaris que hauran fet el seu gran negoci, perquè varen fer les cases amb llicència i no bastaran quatre milions d'euros més i lo més fotut d'això és que els responsables de tot plegat són el batle de Deià i els tècnics que varen informar favorablement les llicències i que ningú les encalsarà.
Com és que el GOB no demana mai les responsabilitats personals dels que fan aquests desastres i així no hauríem de pagar sempre els ciutadans? Si pagassin una sola vegada els responsables de totes aquestes malifetes, anirien amb molt d'esment tots aquests batlets i secretarietss que se'n foten del ball i dels sonadors.
Valoració:11menosmas
Per MJ, fa mes de 12 anys
A en Guideta no li agrada que esbuquin la casa de ningú. A mi no m'agrada que esbuquin els pins del meu paisatge.
Valoració:2menosmas
Per Black&Decker, fa mes de 12 anys
Collons,
Que me donguin un picassó i una senalleta i els hi faig a meitat de preu!!!!
Valoració:11menosmas
Per GUIDETA, fa mes de 12 anys
AQUEST TEMA ES BEN TERRIBLE, AQUESTS XALETS SON IL.LEGALS PERO QUI VA DONAR PERMÍS¿? QUI VA FER LES OBRES¿? DE QUI ES CULPA¿? ELS PRIMERS PROPIETARIS SI NO VAREN SER ENGANATS ,PER SUPOST QUE LA TENEN PERO HI HA D´HAVER MOLTES ALTRES COSES DARRERE, A MI PARTICULARMENT NO M´AGRADA QUE FACIN ESBUCAR CASES DE NINGÚ,I SE JUGUI AMB ELS EUROS DELS ALTRES QUAN ALGÚ HI DEU HAVER SORTIT GUANYANT. ADEMÉS SON IL.LEGALS PERO NO N´HI HA CAP DE LLEIG NI QUE NO S´INTEGRI EN L´ENTORN. PER SUPOST QUE EL S´HAN D´ESBUCAR SI AIXI HO DIU LA LLEI,PERO QUE HI HA UN BON BROU DARRERE ES MES QUE SEGUR
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente