Dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari seran esbucats abans de final d'any amb un cost de 437.099,87 euros. El 1992, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va emetre la primera sentència sobre la nul·litat de les quatre llicències dels habitatges de Llucalcari que el 1999 ratificà el Tribunal Suprem. Però les edificacions encara existeixen.
L'Ajuntament de Deià no té una partida pressupostària tan important per destinar a les demolicions i per això es preveu que el cost econòmic sigui satisfet per terceres parts. És a dir, que anirà a càrrec de les tres administracions signants del futur conveni de col·laboració: Ajuntament de Deià, Consell de Mallorca, mitjançant l'Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial, i Govern. En tot cas, de moment tot just hi ha una proposta de conveni i, al manco fins ara, el Govern no ha dit res.
Així mateix, l'Agència tramita actualment una modificació del pressupost consistent en "la subvenció de 145.700 euros",com confirmà el director de l'Agència, Maties Morey. Es tracta de la tercera part del cost dels dos esbucaments prevists. És a dir, que el Pla estratègic de subvencions de l'Agència i la subvenció que s'hi inclou tenen caràcter finalista -serà per l'Ajuntament de Deià i servirà per pagar una tercera part de la demolició de dos dels quatre habitatges il·legals de Llucalcari.
El cert és que les llicències nul·les foren concedides per l'Ajuntament de Deià, però la demolició també anirà ara a càrrec de l'Agència, que depèn del Consell de Mallorca, i del Govern. La justificació política d'aquesta col·laboració econòmica amb l'Ajuntament de Deià és l'interès paisatgístic de la zona. Això podria suposar un precedent important sobre qui ha de pagar les despeses de demolició d'una edificació, en casos pendents per resoldre com el de les Covetes a Campos i un greuge comparatiu respecte d'altres corporacions municipals -l'Ajuntament de Sant Antoni pagà la demolició de la famosa casa Cretu.
A Llucalcari, el conflicte començà el 1985, quan el propietari de la finca de Can Simó, molt a la vora de Llucalcari, la parcel·là i construí un camí que suposadament era d'ús agrícola per tal d'accedir-hi. Els dos anys següents, l'Ajuntament de Deià donà llicència per edificar-hi quatre xalets i un magatzem agrícola. Per aquest motiu, el juliol de 2001 el TSJIB requerí a l'Ajuntament de Deià que n'executàs la demolició. El Consistori hi va recórrer, però el març de 2005 el Tribunal Suprem n'arxivà el recurs i, el maig de 2008, el TSJIB donà deu mesos de termini per executar-ne la demolició.
Els magistrats consideraren que el termini s'havia incomplert el mes de març de l'any passat. Per aquest incompliment, el TSJIB arribà a condemnar el batle de Deià, Jaume Crespí, a una multa mensual de 600 euros fins que l'esbucament no es fes efectiu. La multa quedà sense efecte de manera provisional, però el Consell de Mallorca ja havia agafat les regnes del procés de demolició. Malgrat tot, això no eximí l'Ajuntament de Deià de passar comptes mensualment amb el jutjat per explicar com evolucionava el procés de demolició i les gestions que s'estaven realitzant per a l'execució.
La lluita, però, per demostrar que la zona on s'havia construït era no urbanitzable i estava declarada com a zona de Bé d'Interès Cultural començà el 1986 per part del GOB (Grup Balear d'Ornitologia).
Ara, i tenint en compte els projectes de demolició establerts per l'arquitecte Llorenç Gili, el pressupost de les obres de demolició per a l'habitatge amb llicència 48/85 serà de 237.446,78 euros, i per al segon habitatges amb llicència 19/86 en suposarà uns 199.653,09.
Segons el director de l'Agència de protecció de la legalitat, "a l'hora d'escollir les dues cases que s'esbucaran en una primera fase ha predominat un criteri pressupostari". Iés que assegura que "els quatre habitatges són molt diferents entre si". Consell i Govern fonamenten la seva col·laboració en la preservació dels valors mediambientals, patrimonials i paisatgístics del territori. Així es pretén aconseguir el compliment de la normativa urbanística i fer respectar la disciplina de construcció, especialment en els llocs més emblemàtics de la geografia balear. Segons Morey, "la idea és que els esbucaments es facin efectius abans de final d'any". Amb tot, caldrà aconseguir permisos com la llicència municipal, l'autorització del Departament Insular de Cultura i Patrimoni, el permís de la Xarxa Natura 2.000, entre d'altres. Pel que fa a l'execució de la demolició de les altres dues cases en una segona fase, "teòricament serà el 2011". Un cop s'hagin tomat totes, s'intentarà retornar-hi el seu caràcter originari.
