L'etapa americana de Jaume Matas és a punt de ser objecte d'una exhaustiva investigació per part de la Guàrdia Civil, que vol aclarir com eren els contractes laborals de l'expresident a Washington i a Nova York.

El mateix Matas explicà que tenia "un contracte molt bo" als EUA, amb la qual cosa donà a entendre que obtenia ingressos importants. Ara, els investigadors temen que pretengui justificar despeses amb les nòmines americanes, raó per la qual contactaran via judicial amb les empreses on treballà, Crestline (del grup turístic mallorquí Barceló) i PricewaterhouseCooppers.

Davant de la possibilitat que les empreses es neguin a col·laborar en tractar-se d'informació confidencial d'un exempleat, és previst que els requeriments es facin per via judicial, a través d'un jutge o de la policia d'aquell país.

Els investigadors també rastregen l'origen de la fiança dels tres milions d'euros. Esperen que el Banco de Valencia reveli quin tipus d'avals, transferències, empreses o particulars han possibilitat l'operació.

Un xalet una mica car

Les perquisicions tornen també al xalet adossat de Matas a Cas Català. El setembre de 2006, els immobles com aquest situats a la zona tenien un preu de mercat i es venien per 600.000 euros com a màxim, segons un informe de la Guàrdia Civil remès ahir al jutjat. Tanmateix, Jaume Buxó, director general de Màrqueting del Grup Barceló, en pagà 840.000 pel de l'expresident, és a dir, 240.000 per sobre del preu de marcat. Per què?

L'abril de 2004, el matrimoni Matas havia emparaulat amb els representants de la promotora Nova Lebritja l'adquisició de la planta noble de can Sales Menor, però no tenia els 950.000 euros per fer efectiva l'operació. La venda de l'adossat a Buxó un any i mig després li permeté, amb la subrogació d'una hipoteca de 600.000 euros, adquirir a la fi el casal. Els administradors de Nova Lebritja explicaren al jutge que la rehabilitació i el mobiliari no estaven inclosos en el preu i foren pagats pel matrimoni Matas.

Buxó és un alt executiu del Grup Barceló, que contractà Matas com a director general de Relacions Institucionals a Washington poc després que abandonàs la política. Barceló guanyà el polèmic concurs del palau de congressos promocionat per Matas. Ara ho vol deixar al·legant que els governants d'esquerres n'han modificat el projecte inicial sense haver-lo consensuat amb ells.

Més investigacions

Per altra banda, els investigadors no descarten ampliar les indagacions sobre Matas quan era ministre d'Aznar, entre 2000 i 2003. Els fiscals pretenen revisar alguns dels acords econòmics més rellevants que impulsà com a responsable de Medi Ambient.

Un dels aspectes cabdals de l'etapa de Matas al Ministeri de Medi Ambient va ser el Pla hidrològic estatal i les obres que suposava la seva aplicació. A les Balears, impulsà múltiples projectes. Un d'aquests fou la creació del centre d'interpretació de Cabrera, que és objecte d'investigació per la Guàrdia Civil. Matas pagà un preu desorbitat per un solar de segona línia a la Colònia de Sant Jordi. En paral·lel, l'Ajuntament del PP procedí a una estranya requalificació de terrenys que permeté ampliar el volum d'uns habitatges nous a primera línia, que tapen la vista a l'observatori. També es creu que el pis de Madrid 'de' Bartomeu Reus estaria relacionat amb la construcció del transvasament de la Costera, perquè ambdues obres són d'empreses de Sacyr Vallehermoso.

Malestar entre arquitectes, caixes i el Banco de Valencia per la fiança

El Consell Superior dels col·legis d'arquitectes de l'Estat va expressar ahir malestar per la vinculació entre la Caja de Arquitectos i la fiança de tres milions que l'expresident Matas ha pagat als jutjats per eludir la presó, i afirmà que no descarta emprendre accions legals per "reparar el mal" causat a la imatge del col·lectiu, a més d'"exigir-ne responsabilitats" .

En un comunicat, el Consell aclareix que la societat cooperativa Arquia-Caja de Arquitectos és una entitat "independent no vinculada organitzativament" a ells. Assenyalà que el fet que transferís un milió i mig als jutjats per consignar part de la fiança de Matas ha provocat la indignació entre els professionals. Així mateix, lamenta que l'entitat financera s'hagi vist immersa "en una actuació de gran projecció mediàtica que ha generat confusió en un clar perjudici de la imatge" de la professsió.

Tanmateix, en cercles financers es comentava ahir el malestar dels directius del grup que formen Banco de Valencia i Bancaja pels esdeveniments. La Llei de protecció de dades i el secret bancari podrien haver estat vulnerats quan la Caja de Arquitectos informà que havia estat el Banco de Valencia qui li havia remès 1,5 milions d'euros a un compte de Matas, que aquest emprà després per completar la fiança penal. Així, se sap que el Banco de Valencia avala tota la fiança de l'expresident, que encara no ha dit com ha pogut reunir tants doblers o quines garanties ha pogut aportar.