Troben a la fossa comuna de Sant Joan els cossos dels tres veïns de Maria de la Salut

Catalina Moyà –al centre de la imatge– de Capdepera, filla de Baltasar Moyà i Bauçà i Francisca Mas, de Montuïri, filla de Joan Mas i Verdl, als jutjats de Manacor. Ambdós van ser assassinats pels falangistes a l'edat de 37 anys. | J. Socies

TW
4

El migdia d'ahir, el grup d'arqueòlegs que està excavant a la fossa comuna del cementiri de Sant Joan va decidir ampliar la zona d'excavació per a realitzar algunes cates, i tractar d'esbrinar on eren els tres cossos dels veïns de Maria de la Salut afusellats l'octubre de 1936.

En les últimes hores de l'horabaixa, el gir en les excavacions va donar els resultats adequats i es varen trobar els cossos. Durant tota la jornada d'ahir, ni Memòria de Mallorca ni l'Ajuntament de Sant Joan van donar a conèixer la notícia, però aquesta a poc a poc va córrer pels carrers de la localitat, de veí en veí.

Malgrat el descobriment tardà dels cossos, hi havia alguns familiars que han seguit molt de prop tot el procés i van poder cridar de seguida a la resta de parents que van acudir a presenciar les tasques de desenterrament per part dels professionals de l'arqueologia.

Notícies relacionades

D'aquesta manera, durant el quart dia d'excavacions es descobriren a la fossa comuna del cementiri vell de Sant Joan els cossos de Joan Gual, Jaume Gual i Miquel Salom.

Davant la Justícia
D'altra banda, per primera vegada, ahir, van acudir davant la Justícia espanyola dues filles de republicans assassinats a Mallorca pels falangistes.

Van ser Catalina Moyà, de Capdepera, a qui li van matar el pare, Baltasar Moyà Bauçà, assassinat als 37 anys. El mateix succeí amb el pare de Francisca Mas, de Montuïri, el batle republicà Joan Mas i Verd. Aquesta és una declaració motivada per la causa oberta per la Justícia argentina, per a esclarir els assassinats ocorreguts a l'illa i a altres punts de l'Estat.

La presidenta de la Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va assenyalar la importància de les dues compareixences ja que suposen que per primera vegada hi ha víctimes que han pogut declarar directament en una seu judicial espanyola.