Els resultats de les eleccions locals a Sóller, que, per primera vegada, han donat la majoria absoluta al Partit Popular sense cap tipus de pacte ni coalició, van ser motiu de tota casta de comentaris ahir a la ciutat de la Vall. Sens dubte, el gran guanyador de la diada fou el Partit Popular -i el seu candidat, i ja batle in pectore, Carlos Simarro, que no podia amagar la satisfacció per uns resultats que fins i tot gent del mateix partit no esperava que fossin tan bons. Simarro i el seu equip, amb nou regidors, podran governar sense cap problema ni hipoteca durant els quatre propers anys, tot i no haver augmentat espectacularment el nombre de vots en relació amb les anteriors eleccions, ja que la diferència és només d'una vintena de sufragis.

Ahir, poques hores després d'una victòria que el PP va celebrar en un conegut restaurant del Port, el futur batle de Sóller assegurà que "vull aconseguir també l'estima i el respecte de tots els que no ens han votat". Simarro afegí que "encara que tinguem majoria absoluta, la nostra porta restarà oberta a totes les persones que vulguin fer feina per Sóller". Respecte de la valoració dels resultats, Carlos Simarro admet que "la proliferació de partits va ocasionar una aritmètica que ens va donar la majoria absoluta, igual que fa quatre anys, pels mateixos motius, no vam poder governar". Recorda que "si ara no haguéssim aconseguit nou regidors, això hauria suposat estar quatre anys més a l'oposició, perquè l'esquerra s'hauria tornat a ajuntar".

Entre les causes que van facilitar la majoria absoluta del PP i l'augment en regidors del PSOE, Entesa i Progressistes, s'ha d'esmentar la gran quantitat de vots "perduts", prop de 1.200, dels cinc partits que no varen obtenir representació. Pel que fa al PSOE, que perd la batlia de Sóller i que quedarà relegat a l'oposició, tot i tenir un regidor més que fa quatre anys, cal destacar que va augmentar en nombre absolut de vots. Sembla que l'encara avui batle en funcions, Josep Ll. Colom, no va acusar el càstig experimentat en general pel seu partit. Colom pensa que, a la "satisfacció personal" per haver mantingut i augmentat els suports, s'hi contraposa la decepció per no poder governar l'Ajuntament.