Es reprèn la lluita pels camins públics

Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats.

Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris". Assenyalen que aquestes vies públiques que estan tancades o barrades per persones que en diuen ser els propietaris s'han convertit avui "en lacres que ens fan empegueir de ser mallorquins en veure com s'usurpen els nostres drets sobre el territori amb el silenci còmplice de les autoritats".
El tancament de camins és qualificat pels portaveus com "un robatori als mallorquins que ens priva del gaudi del que és nostre.

Cada pic que es tanca el camí es produeix una pèrdua del nostre patrimoni: tota la cultura i la saviesa popular que hem heretat dels avantpassats entorn dels camins, les llegendes i rondalles, els noms de lloc, els pous i sínies, les rotes i les eres, les sitges i casetes de carboners...", un patrimoni que viu en la memòria de les generacions i en la cultura de la societat i que ara les entitats veuen que sembla que s'hi vol posar un pany i allunyar-ho d'on sempre havia estat, al costat de la societat i dels amants de la natura que ho respecten com un tresor del llegat dels padrins.

Ajuntaments

Les exigències de les sis entitats cíviques també van dirigides als ajuntaments de Mallorca, a qui "demanen que incorporin els camins al catàleg de patrimoni i que en garanteixin l'ús públic". Segons les associacions, "les obligacions que han contret els polítics amb els ciutadans, en funció del seu càrrec i del que havien promès en els programes electorals, els obliga, legítimament i moralment a actuar obrint els camins públics perquè tothom hi pugui transitar lliurement i en pugui gaudir".

Un altre motiu que empeny les entitats a fer aquestes exigències és el fet que "la nostra situació com a ciutadans i amants de la naturalesa és avui d'indefensió davant la prepotència dels senyors i la passivitat dels poders públics. Aquesta passivitat que estan mostrant els poders públics davant l'abús dels poderosos, amagada darrere tot tipus d'excuses, ens obliga a haver d'actuar per nosaltres mateixos".

Festa al Fangar

Tanmateix, no tot són queixes. Així, per celebrar la ratificació feta per l'Ajuntament de Manacor, que determinava el traçat dels camins públics que travessen les finques del Fangar i del puig d'Alanar, hi haurà una excursió festiva que partirà, el proper 10 d'octubre, des de la plaça de Son Macià i que travessarà el Fangar.