El poble de Campos ha fet una passa envant i ha estat pioner en la recuperació dels antics noms dels carrers de la vila. Fins ara se sabia de l'existència de la denominació de les vies, però no les tenien situades totes en els plànols.

Tot partí de les investigacions històriques i urbanístiques realitzades per l'estudiós campaner Miquel Ballester, qui assenyala que Campos té un dels millors cadastres de Mallorca i que aquest ha servit de gran ajuda. Així, la recerca s'ha fet començant pel segle XVII i amb els noms que queden dins la memòria popular.

Abans de col·locar a cada carrer la làmina amb la denominació antiga s'ha fet un estudi molt seriós i ho demostra el fet que aquells noms de vies sobre els quals no han tingut una certesa del cent per cent no s'hi han posat. Per a les noves plaques, fetes a mà, s'ha cercat una cal·ligrafia de l'època. A més, s'ha demanat permís als propietaris de les cases per instal·lar-les-hi i també s'acordà posar-hi el mot antic al davant per poder diferenciar el nom anterior de l'actual. Així mateix, seguint les directrius del fill il·lustre del poble, el filòleg Joan Veny i Clar, s'ha optat per emprar l'article salat i no el literari, com defensava la UIB. En definitiva, ha estat el final d'un procés iniciat fa alguns anys i que combina els coneixements històrics i urbanístics de l'autor.

Mala traducció

Una de les curiositats que ha posat en relleu aquest estudi ha estat la mala traducció que suposà la castellanització dels noms durant l'època franquista i després la seva reconversió de nou al català en els anys vuitanta.

Així, per exemple, l'antic carrer Sitjar al castellà va passar a ser Silos i en traduir-se de nou al català fou el carrer Sitges. La via Rigolt en castellà fou de Rigo i finalment al català quedà com el carrer de Rigo, sense que hi hagi cap personatge conegut al poble amb aquest llinatge que mereixi un reconeixement com aquest. Una altra traducció sorprenent es va fer amb el carrer Palleta, que al castellà traduïren com Paja i als anys vuitanta, en haver de passar-lo de nou al català, abans de dir carrer Palla optaren per donar-li el nom de Pare Alzina.

Són fets que assenyalen que als anys vuitanta, quan van voler tornar al català, no van tenir en compte la necessitat de fer un estudi històric i pensaren que la traducció feta al castellà era correcta i que, per tant, només calia invertir de nou els noms.

Alguns carrers han tingut diferents noms al llarg dels anys i s'ha decidit posar-los tots en la placa. Així, n'hi ha alguna que assenyala que tal carrer fou "l'antic carrer de l'Abat i després d'en Mallol". Per això s'han elegit les denominacions més populars. Ara bé, en els documents també hi ha noms que mai no han arribat a ser oficials, com la plaça de la República.

D'altra banda, hi ha carrers que han mantingut sempre el mateix nom. Un dels més curiosos és el cas del carrer de la Plaça, ubicat sobre una antiga torrentera que sempre ha fet la funció de plaça. La seva amplitud i la seva importància han substituït la manca d'aquest espai que mai no ha tingut Campos.