Tots units contra les serps

Govern, Ajuntament i Caçadors a Capdepera fan pinya per eradicar-ne la plaga que ha aixecat l'alarma ciutadana. Medi Ambient instal·larà trampes per caçar aquests rèptils

Assumpta BassaCapdepera04/10/09 0:00

Hi ha hagut acord i han decidit unir forces per acabar, o almanco mitigar, un greu problema que des de fa temps ha aixecat l'alarma social a Capdepera. La plaga de serps invasora que té els veïns de la localitat atemorits sembla que comença a tenir els dies comptats. La Societat de Caçadors i responsables de l'Ajuntament de Capdepera es varen reunir aquesta setmana amb la Direcció General de Medi Forestal i protecció d'espècies de la Conselleria de Medi Ambient. Una reunió de la qual va sorgir la necessitat de fer pinya davant aquesta invasió. Tots es mostraren d'acord que s'ha de treballar perquè aquesta animaló no en faci de les seves per terres gabellines. Així, tothom col·laborarà per eradicar-ne la plaga.

Des del Govern es facilitaran unes trampes per caçar les serps, que un cop hi hagin caigut seran portades al Centre de recuperació de la Fauna Silvestre, un centre gestionat pel Cofib (Consorci per a la recuperació de la fauna de les Illes Balears) en què participen Medi Ambient i la Fundació Natura. Així ho va confirmar a aquest diari el director de Medi Forestal i Protecció d'Espècies, Pere Ramon. "En aquesta reunió s'hi va plantejar el problema i ens demanaren ajuda. Tothom va estar d'acord que és necessària una col·laboració per tal d'obtenir un bon resultat".

Avisar

Pere Ramon assenyalà que "s'instal·laran una sèrie de trampes en aquells llocs on s'hagin vist. La col·laboració és molt important. Un cop instal·lades les trampes, els caçadors o el personal de l'Ajuntament han de vigilar i avisar els agents de medi ambient si veuen que han enganxades. Passaran a recollir-les i les duran al Cofib".
Aquestes serps varen ser introduïdes, segons s'ha denunciat en diverses ocasions, dins les oliveres procedents d'Andalusia i que es plantaren a un finca. En un principi, sembla que són inofensives, però sí que provoquen més d'un ensurt.

Un ratolí com a esquer

Aquestes trampes s'han utilitzades a altres indrets com per exemple les Canàries, procedents dels Estats Units. Segons Pere Ramon, les trampes són similars a les moreneres. Es tracta d'un cilindre de reixeta amb dues entrades. A una es col·loca un ratolí viu per atreure la serp, que no té accés al rosegador, i quan entra queda atrapada. Segons exposaren els tècnics dels Cofib, les serps introduïdes són de tres tipus: les blanques, de ferradura i alguna de verda, espècies freqüents a la Península ibèrica. Les dues primeres poden superar el metre i la serp verda arriba als dos. Es reprodueixen per maig i juny.