Quan faltaven cinc minuts per a les set, dins la casa de la vila els set nous cossiers esperaven amb el rostre desencaixat: notaven dins el cor una mescla d'alegria i nerviosisme alhora. A fora, els joves entretallaven la música dels xeremiers amb els crits de "Cossiers, cossiers". Ja no hi havia marxa enrere: onze mesos d'assajos havien de veure el fruit tal com ho feren els seus companys el 15 d'agost. Les set en punt era l'hora de pujar els cinc escalons del cadafal i ballar, dansar, perpetuar la tradició i fer la festa. Montuïrers i visitants embogien. De sobte, el silenci: Tomàs Salom, el flabioler, sonava Flor de murta. Al setè toc de tamborí, Josep Canuto, Dama, i els cossiers Toni Miralles Martorell, Toni Miralles Niell, Gaspar Mas, Joan Albert Cerdà, Tomeu Verger i Tomeu Rafel Ginard ballaven, feien el que sabien, però aquest pic amb les mans i les cames tremoloses i sota l'atenta mirada d'una plaça Major que els tenia l'ull damunt.
Així, tots els passos un darrere l'altre, trencats, reverències, peus enmig, tots fins al final, en què reberen forts aplaudiments. Els primers nervis havien fugit, però faltaven més de dues hores de balls arreu del poble, i així va ser. Guiats pel Dimoni, encarnat per Joan Mesquida i que enguany ha passat gairebé desapercebut entre tants de cossiers nous, dansaren en diferents cases del poble i després, passades les nou del vespre, tornaren a la plaça amb una bona suada per acabar interpretant els darrers balls.
Les rodelles
Però la festa just era a l'inici; quedaven hores de bauxa, així que devers les onze del vesprés la plaça tornà a omplir-se per escoltar les notes de la Banda de Música de Montuïri. A la mitjanit arribava, com cada any, un dels espectacles més arrelats i que ara ja sols es fa a Montuïri: les rodelles, on el dimoni torna a sortir per morir davall el foc i les guspires. Després, revetla; i avui, més cossiers.