algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Una nit infernal

Més de mil persones arribaren divendres al vespre a Mancor per veure el primer corredimoni de les Balears, tot i que només uns quants s'atreviren a accedir al recinte tancat

Foc sense precedents. Fa sis anys que nasqué Arrels de la Vall, una associació cultural que es va formar a la petita localitat muntanyenca de Mancor. El que llavors fou el germen de la I Fira de l’esclata-sang i de la muntanya és avui, sis anys després, un producte de sobra conegut a tota l’Illa. Els seus gegants, dimonis, bèsties... (totes dissenyades per Manel Alba) han viatjat de poble en poble reinventant la festa del foc. Ja varen donar bona prova d’això durant l’Atià de foc del mes de gener passat a Palma, però es podia preveure que aprofitarien la seva fira local per tornar a sorprendre. Divendres, l’infern pujà a Mancor i la festa no defraudà.

En un temps en què els correbous agonitzen sota la prohibició d’utilitzar animals de veres a festes amb menys de 100 anys d’antiguitat demostrable, els dimonis són una bona alternativa per als més valents. Més de mil persones arribaren a Mancor divendres a vespre per veure el primer corredimoni de les Balears, només apte per als més valents que accedien al recinte tancat amb el cos, el cap i les extremitats ben protegides. Entre les recomanacions del programa de festes hi havia la de dur roba de cotó, deixar la menor p part del cos possible descoberta. Mocadors pel cap o bé un capell, ulleres de protecció i sabates esportives. S’hi anunciava una feta grossa.

Tot i que la majoria del públic es va estimar més gaudir de l’espectacle, uns metres més enfora hi hagué gent que va decidir finalment córrer davant els vuitanta dimonis de Binissalem, Palma i Mancor, autèntics protagonistes de l’infern.

Amb l’actuació per a la música de l’infern de la Camerata i orquestra de corda de Pollença els dimonis d’Arrels de Mancor donaren el sus al recorregut restringit només per aquells que complien estrictament les normes de seguretat. Un traçat pels carrerons del poble que, tot i que menys lluït que no els correfocs més típics per al públic que només fou a mirar i que no pogué apropar-se gaire, va ser sense dubte un desafiament mai no vist per a aquells que temptaren la sort. Un concert amb més música de l’infern va posar el punt final a la nit més bèstia que es recorda i que difícilment serà superable l’any que ve, tot i que és segur que Arrels de la Vall guarda un as a la màniga per si de cas.•

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.