Nadal es transforma a la pista dura de Londres

L'objectiu era millorar

El número 1 del món tenia com a objectiu millorar la seva marca en aquest torneig, per al qual es classificava per sisè any consecutiu, tenint com a millor marca les semifinals del 2007. El seu repte l'obligava a ser més competitiu en pista coberta, on enguany ha recollit els fruits de la dura feina en els entrenaments per perfeccionar el servei. Per altra banda, Federer tenia clar que havia d'oferir un alt nivell a Londres per no sentir que se li escapava una temporada que el va castigar en moltes ocasions.

L'helvètic va iniciar el torneig amb quatre títols, els mateixos aconseguits el 2009, però amb la sensació que havia entrat en una etapa de mala fortuna en veure com li fugien diverses oportunitats. En concret, va perdre quatre finals (davant Murray en el Màsters 1.000 de Xangai, davant el britànic a Toronto, contra l'australià Hewitt a Halle i davant de Nadal en el Màsters 1.000 de Madrid) i dues apoteòsiques semifinals en veure's superat pel francès Monfils a París-Bercy i pel serbi Djokovic en la mateixa ronda en l'Obert dels Estats Units. Així, el premi que va recaure diumenge a les mans de Federer va compensar aquestes frustracions i els dos finalistes se n'anaren contents cap a casa.

Entre els altres participants, va destacar el nivell d'Andy Murray, que va guanyar dos partits i es va plantar en una semifinal davant Nadal en què ambdós delectaren els 17.500 espectadors que van completar l'aforament del O2 Arena per presenciar el gran partit del torneig, la qual cosa va despertar major intensitat i emoció als aficionats.
La progressió en el torneig va permetre que el de Dunblane recuperàs el quart lloc del rànquing ATP per tancar la temporada i desplaçar Robin Söderling al cinquè, després que el suec quedàs fora de la competició abans de semifinals. Van ser vuit dies dedicats als millors, replets d'homenatges i premis, com el rebut pels germans Bob i Mike Bryan en concloure la temporada en el número 1 de dobles, o el lliurat a Rafel Nadal per acabar l'any com líder d'individuals. I això sense oblidar el merescut homenatge a Carles Moyà amb motiu de la seva retirada.