N'Alemany i l'alemany

Tomeu MartíPalma19/01/09 0:00

Les darreres setmanes hem escrit i descrit perspectives ben pessimistes per al Mallorca. Creiem i encara temem que el pitjor que podia passar al club vermell no era el descens a la Segona Divisió. No crec que siguin prospectives especialment alarmistes, sobretot si tenim en compte que tot allò que envolta el futbol és sempre hiperbòlic. Els nombres i tots els altres indicadors objectivables són per partir corrents, com ha fet tot aquell que s’ha interessat per comprar l’entitat. Però el futbol és, per damunt de tot, un estat d’ànim i, malgrat la previsible derrota d’ahir a El Madrigal davant un Vila-real que és un exemple de club modest que és capaç de bastir un equip altament competitiu, els he de dir que, ara com ara, un servidor és optimista (!).

La solució institucional a la qual s’ha arribat, que ha duit Mateu Alemany al capdamunt de la institució mallorquinista, és la millor opció possible. Alemany, que sapiguem, no té la capacitat d’obrar miracles, però així com està el club, que una persona capaç i ambiciosa com és en Mateu Alemany vulgui assumir el repte d’intentar surar el club és una garantia. És evident que Alemany no hauria acceptat el compromís si no hi ves qualque opció. Cal confiar, doncs, en la seva capacitat, la seva experiència i la seva habilitat per manejar els fils en el complex món de la política esportiva.

Certament el resultat d’ahir no convida a l’optimisme i el fet d’acabar la primera volta com a gairebé coers, a sis punts de la salvació, és una dada que més aviat convida a començar a mentalitzar-se que l’any que ve jugarem més d’un partit a les dotze del migdia a estadis, el nom dels quals ens sonen ben poc. Una ullada a allò que caldria per salvar la categoria, tampoc no és com per posar-se a tirar coets. El Mallorca si vol continuar a primera Divisió ha de guanyar nou partits dels denou que queden.

Dit d’una altra manera, caldria assegurar tots els punts que queden per disputar a Son Moix i, per anar sobre segur, puntuar a qualque desplaçament. Complicat. No queda més remei que confiar en Mateu Alemany, deixar-lo fer feina el més tranquil·lament possible i confiar que l’encerti. Fitxar per al consell d’administració el polèmic i antimallorquí Àlvaro Middelmann seria la seva primera gran equivocació.